Amb la vitalitat de sempre

JOAQUÍN SABINA

Palau Sant Jordi, Barcelona

22 de desembre de 2014

Que gran que un mestre de ple dret reconegui aquells que d'alguna manera o altra van exercir com a tals en la seva pròpia persona. Que gran que Sabina trobi, en el decurs d'un maratonià tour de force -el que va dur a terme la nit passada a Barcelona, desfent qualsevol dubte possible sobre el seu bon estat de forma-, temps per a elogiar obres i figures sense les quals, va reconèixer, ell no seria qui és. Les de Quico Pi de la Serra -una afectuosa salutació aprofitant que es trobava entre el públic-, Bob Dylan -un "It Ain't Me, Babe", traduït com "Ese no soy yo"-, Burning i J.J. Cale -cites a "Mueve tus caderas" i "Cocaine" a la partitura de "Barbie Superstar"-, Alarma!!! -Jaime Asúa, ara guitarrista titular de la banda de Sabina, va cantar "El caso de la rubia platino"- i, és clar, Joan Manuel Serrat -aparició estel·lar durant una recta final on van sonar a dues veus "Paraules d'amor", "Pastillas para no soñar" i "La canción de los buenos borrachos"-. Que gran que, quan els rumors i la mala llet d'alguns es nodreixen dels problemes de salut d'un artista veterà, ell respongui de la manera més convincent possible. Amb l'únic argument contra el qual no hi ha rumors ni mala llet capaços. Repassant una superlativa trajectòria a través d'un cançoner sense data de caducitat. Enfilant-se als escenaris i suant la cansalada a una edat, 65 anys, en què molts dels que aquests dies s'han mofat d'ell tan sols aspiren o aspiraran a jugar a les cartes i percebre una sucosa pensió. Sense els excessos d'abans, però amb la vitalitat de sempre i dignificant per enèssima vegada l'ofici d'artista.