Presley i Bowie. |
Se sap, perquè el propi Bowie ho va explicar al seu moment, que el Duc Blanc tenia el Rei en ment quan va compondre "Golden Years", pedra angular del monumental "Station to Station" (1976). Per què Presley no va arribar mai a gravar aquell tema es manté com una incògnita -l'explicació varia en funció de la font, si bé la majoria apunten que ell mateix hauria rebutjat l'oferta-, però en qualsevol cas hi va haver un segon intent d'aproximació, aquest cop en sentit invers.
Després d'escoltar la versió final de la peça en qüestió, Presley va trucar a Bowie per demanar-li que li produís un disc, segons va revelar el mateix Duc Blanc a Dwight Yoakam durant una conversa informal que van mantenir l'any 1996 -el contingut de la qual va transcendir ara fa un any en el marc d'una entrevista concedida per Yoakam al diari nord-americà Orange County Register-. La trucada hauria tingut lloc a principis de 1977, i la mort de Presley al cap de pocs mesos hauria frustrat el que podria haver estat una col·laboració històrica -i amb tota probabilitat un precedent per a operacions rescat com la que Rick Rubin va dur a terme amb Johnny Cash durant els 90-.
L'últim nexe entre les trajectòries del britànic i el nord-americà ens porta fins al darrer treball de Bowie, un "Blackstar" (2016) on diverses veus autoritzades han observat una picada d'ullet a un obscur tema enregistrat per Presley el 1960 -"Black Star", una versió alternativa de "Flaming Star" amb lírica de tonalitats crepusculars-. Connexions de naturalesa còsmica per a dos astres aparentment condemnats a no trobar-se.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada