Todd Snider és un tipus d'allò més eclèctic. Al llarg de més de dues dècades ha explorat diferents vessants d'això que anomenem so Americana, ja sigui en solitari o en el marc de projectes com Hard Working Americans. "Eastside Bulldog" (2016), el tretzè disc d'estudi que signa al seu nom, arriba quatre anys després del notable "Agnostic Hymns & Stoner Fables" (2012) i es presenta com un dels cops de timó més decidits que mai hagi fet el de Portland, Oregon. Deu talls repartits en poc més de vint minuts on les essències tel·lúriques del folk i el country deixen pas a registres molt més immediats com el rhythm & blues de garrafa, el soul de batalla o el rock'n'roll de tall més primitiu. Queda clar de bon principi amb "Hey Pretty Boy" i el seu inici à la Little Richard (atenció a la lletra: "Nobody cares about the music business / Nobody sounds like they are telling the truth / When they're talking about it / I don't want to talk about it / I like to talk about chicks and cars and partying hard"). Ho referma, tot seguit i per si algú encara en tenia cap dubte, aquest frenètic trencapistes que és "37206". "The Funky Tomato" destil·la suor i fum tot fent honor al seu títol. "Eastside Bulldog" sona com si Greg Cartwright hagués signat la banda sonora de "Backbeat" (1994). L'instrumental "Bocephus" és ideal per a aquelles hores de la nit en què els efectes de l'alcohol han esdevingut irreversibles. I la resta no es queda enrere en absolut. Rock'n'roll amb totes les lletres i sense complicacions. Posin el volum al màxim i tothom a ballar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada