Molt fort va començar l'any 1967, musicalment parlant. Tan sols quatre dies comptava el calendari quan va veure la llum aquest tros de plàstic. Un disc que no només anticipava el so de l'exercici tot just encetat, sinó també dels que vindrien a continuació. Tota una lliçó magistral de rock psicodèlic que jugava al seu aire amb les formes del blues, del jazz i de la poesia per a generar un discurs únic i intransferible. L'homònima carta de presentació d'una banda, The Doors, que ben aviat es desmarcaria de tots els seus contemporanis per a viure al marge de corrents i etiquetes, exercint de passada una influència cabdal per a les generacions futures. I un repertori monumental on ja figuraven títols com "Break on Through", "Light My Fire", "Soul Kitchen", "The Crystal Ship" o "The End". Cinc dècades fa avui que va veure la llum el primer disc de Jim Morrison i companyia. Que no deixi de sonar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada