 |
| Luke Haines. |
És l’outsider per excel·lència del rock’n’roll britànic de les passades dues dècades i mitja. L’home que va abominar públicament el Britpop quan tothom provava d’enfilar-se al carro. Qui va liderar bandes tan definitives com The Auteurs o Black Box Recorder, i qui va ser capaç de batejar un dels seus projectes amb el controvertit nom de Baader Meinhof. Parlar de Luke Haines equival a fer-ho d’una llegenda subterrània de ple dret. D’un músic que hauria pogut regnar en nombroses ocasions però sempre ha preferit mantenir-se fidel a uns principis i una forma de fer perfectament retratats en lectures tan imprescindibles com el seu assaig “Bad Vibes: Britpop and My Part in Its Downfall” (2009).
Haines serà enguany un dels caps de cartell del Minifestival de Música Independent, cita melòmana de referència on el britànic actuarà per segona vegada tot presentant el seu darrer disc en solitari, “Smash the System” (2016). Una bona ocasió per a retrobar-se amb una d’aquelles figures essencials de la música contemporània que no solen visitar els nostres escenaris i que en bona mesura defineixen l’esperit del Minifestival: acostar delícies forànies a casa nostra sense deixar de banda l’escena autòctona, així com alternar figures de renom amb artistes de culte i veus emergents. Aquest 2017 celebrarà la seva vint-i-dosena edició, i ho farà consolidant el format encetat l’any passat de doble data i dos emplaçaments diferenciats: 11 de març a l’Espai Jove Les Basses de Barcelona i 25 de març a la sala La Capsa del Prat de Llobregat.
DE HELEN LOVE A PAVVLA
També amb la vista posada en la Gran Bretanya dels 90, destaca la presència al cartell de Helen Love, que malgrat el pas dels anys no han perdut la frescor eternament juvenil marca de la casa, així com de Salad Undressed, reencarnació acústica dels mai prou valorats Salad. Encara en el terreny dels il·lustres veterans, cal citar la presència de dos vells coneguts del Minifestival com són la madrilenya Ana Béjar i els viguesos Linda Guilala. La primera acumula més de dues dècades a la carretera, ja sigui en solitari o al capdavant de bandes com Usura o Orlando. Els segons van sorgir de les cendres dels enyorats Juniper Moon i actualment són una realitat amb nom propi a l’indie estatal. Tot això sense oblidar-nos de Chamizo i Pablo Ríos, barceloní i bilbaí respectivament, tots dos veterans d’incomptables formacions que presentaran els seus respectius projectes solistes.
En el capítol de revelacions destaca PAVVLA, pseudònim de la vallesana Paula Jornet, que en menys de mig any s’ha posicionat com una de les veus emergents més fermes de casa nostra amb un debut, “Creatures” (2016), on ressonen entre d’altres Daughter i Bon Iver -pocs dies després d’actuar al Minifestival ho farà al South By Southwest, poca broma-. També apunten amunt Últim Cavall, ambaixadors en llengua catalana del post-punk més atmosfèric i hivernal -atenció a la veu de Rafa Monzó, un dels tresors més ben guardats de l’indie barceloní-, la canària Cristina Quesada, que presentarà les seves cançons de naturalesa dolça i fràgil acompanyada del suec Andreas Jonsson, i False Advertising, provinents de Manchester i practicants d’un rock vitamínic i melòdic deutor de clàssics com The Muffs.
Completen el cartell noms a l’alça com el del barcelonins Neleonard, artesans del pop amb majúscules; uns Nice Place que des del Prat de Llobregat exploren registres l’indie rock de guitarres urgents; Zelig, un diamant en brut de la Ciutat Comtal més subterrània que brilla a cop de melodies enganxoses i guitarres intenses; o Balancí, projecte de l’eclèctic Ramon Cugat i paraigües sota el qual ha signat aquest algunes de les cançons més desacomplexades del pop en català dels darrers anys. A les dates de Les Basses i La Capsa cal afegir-hi, com ja és habitual, el cicle MINI FNAC a l’Illa Diagonal. Serà els dies 11 de febrer i 18 de març amb les actuacions de Jugando Con Kurt i els citats Nice Place, Balancí i Chamizo.
Originalment publicat a B-Magazine.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada