Tenia curiositat per veure com resoldrien The XX el disseny de caràtula del seu tercer disc, després de dos treballs amb dissenys que gairebé es complementaven l'un a l'altre. La solució ha estat trencar amb l'estètica dels citats àlbums sense prescindir de la seva essència, la lletra X com a element central. Musicalment han fet els londinencs un moviment similar. Han rentat la cara del seu discurs sense renunciar a aquella equació tan seva de motius orgànics i electrònics. El resultat és un pas endavant. Un disc de club amb totes les lletres -en alguns passatges hi ressonen els experiments en solitari de Jamie XX- que segueix jugant amb la boirina, la malenconia i els clarobscurs marca de la casa, però mirant ara cap a la pista de ball. I el primer gran plàstic d'aquest 2017: peces com "Dangerous", "On Hold" o "I Dare You" tenen tots els números per a petar-ho durant la propera temporada de festivals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada