Deu anys d'antifolk

THE MISSING LEECH

Concert 10è aniversari

La 2 d'Apolo, Barcelona

28 de gener de 2017

Resulta arriscat afirmar-ho a aquestes alçades, però és molt possible que el que es va viure la nit passada a la sala 2 d'Apolo sigui el concert més important dels que tindran lloc aquest 2017 a casa nostra. I no tan sols pel fet de celebrar-se els deu anys d'un dels projectes músicals més atrevits, insòlits i singulars que mai hagi donat l'underground català, sinó perquè tant Maurici Ribera com el seu alter ego The Missing Leech van refermar la seva condició d'aglutinadors d'una escena que ja no es pot entendre sense ells. Ningú més -insisteixo, ningú més- podia haver protagonitzat una festa d'aniversari que aplegués en un sol escenari i en qüestió d'un parell d'hores noms com els de Les Atxes, Anímic, Rombo, Ran Ran Ran, Les Sueques, Vàlius, Sr. Saravia, Shoeg, Estruç o Lluís Paloma. No va ser gens gratuït, doncs, que quan a aquest últim li va arribar el torn d'enfilar-se a les taules proclamés, visiblement emocionat, "Gràcies, Maurici, per tot el que has fet per a la música independent".

Fins a una vintena de bandes diferents van arribar a desfilar per l'escenari, ja fos en la seva totalitat o de forma parcial. Perquè aquesta és l'altra: algunes de les formacions que van acompanyar Ribera eren combinacions a priori impossibles i formalitzades exclusivament per a l'ocasió. Així, per exemple, Dante Pibernat (Obrigada) va sortir amb Quique Ramos a fer una desgavellada relectura de "Peggy Sue" (Buddy Holly). Shoeg i Sr. Saravia van evidenciar que les seves aproximacions a la música són tan distants com complementàries tot reforçant l'esperit punk de "TV Crusaders" i "L'amic dels Beatles" i a la vegada tenyint-los d'essències electròniques. Nando Caballero va sumar-se a Rucs Head Going Bananas per a "No". Els components de Vàlius i de Rombo van aliar-se de forma intermitent en peces com "Us trobaré a faltar" o "1998", tal i com ho farien els de Ran Ran Ran, El SistemÄ Suec, Enthz i Mad'zelle en títols com "Vora el foc".

Si enlloc d'haver-se celebrat el desè aniversari de The Missing Leech s'hagués celebrat, posem per cas, la gala dels Premis Gaudí -sí, de vegades puc arribar a ser molt dolent-, tot allò que hagués passat a l'escenari hauria estat assajat i calculat fins a l'extenuació. Però tractant-se com es tractava de la gran festa de l'antifolk autòcton, el ritme va ser molt més dinàmic, l'ambient molt més distès i la improvisació hi va tenir el seu pes. Tan sols un assaig per cançó, s'havia realitzat, la qual cosa no va impedir que cada interpretació resultés d'allò més solvent, ja fos "We Could Be Lovers" a duet amb Jenny Suk (Esponja) "Fer petons no té tan bon gust" amb Anímic, "Unicorns" amb Esperit!, "Els sediments" amb Les Sueques, "Smile" amb Psychodrome, "Friends of Nacho Cano" amb Lluís Paloma, "Painted by Covers" amb Liannallull, "Tresor enterrat" amb Gúdar, "Com sempre" amb Estruç o una refrescant revisió de "Das Model" (Kraftwerk) amb Les Atxes. La cosa es va acabar amb la banda d'acompanyament habitual de The Missing Leech tocant "Psychedelic Dream" (Edu Mató) mentre el Maurici la cantava enfilat a la barra del bar. Antifolk, ni més ni menys.