 |
| The Rubinoos. |
Sala Apolo, Barcelona
21 de gener de 2017
S'havia anunciat l'enèsima visita dels Rubinoos a Barcelona com un concert per a totes les edats. Un esdeveniment pensat perquè els seguidors més o menys veterans de la banda californiana poguessin assistir-hi acompanyats dels seus fills, però sobretot perquè aquests últims poguessin accedir a un concert de rock'n'roll amb la mateixa naturalitat amb la qual accedeixen a un museu, a un cinema o a un parc d'atraccions. No es tractava en absolut d'adaptar el repertori o les formes al públic infantil, sinó tan sols d'avançar l'horari i interpretar per a famílies senceres el mateix cançoner que nit rere nit degusten públics exclusivament adults. En altres paraules, no cal infantilitzar la música per tal que els més petits l'entenguin i la gaudeixin: tan sols cal procurar que hi puguin accedir. Un deu per tant per a Producciones Barbudas, responsable tant d'aquest concert com de la gira estatal que els Rubinoos culminaven ahir a l'Apolo.
Però comencem pel principi, perquè els de Berkeley desembarcaven a la Ciutat Comtal acompanyats d'una de les bandes més solvents del power pop autòcton. Uns Suzy & Los Quattro que enfilen la seva segona dècada de vida amb tot l'ofici de qui ha voltat per mig món -busquin vídeos de les seves apoteòsiques actuacions al Japó i ho entendran-, però sense perdre un sol gram d'aquella frescor que els manté a data d'avui com un exemplar gairebé únic en la seva espècie. Al llarg de mitja hora van oferir un repàs llampec a un repertori on els hits potencials es compten a grapats, van avançar peces del seu imminent nou plàstic, van versionar The Sweet ("Fox on the Run") i es van acomiadar amb la sempre infal·lible "Lipstick to Japan".
Els Rubinoos van escalfar motors al ritme de "Mr. Sandman", el clàssic de les Chordettes traslladat al terreny propi, per a seguir amb tota una bateria de dards de precisió com "I Wanna Be Your Boyfriend", "Peek-A-Boo" o "Rock and Roll Is Dead", amanits amb oportunes revisions de títols aliens com "Sheena Is a Punk Rocker" (Ramones), "Shake Some Action" (Flamin' Groovies) o "Sugar, Sugar" (The Archies). Amb solvència i ofici, però gaudint l'escenari com si encara fossin adolescens i amb les harmonies vocals marca de la casa tan afinades com el primer dia. Fins i tot van tenir temps de recordar-se del recentment proclamat president dels Estats Units, Donald Trump: "La nostra manera de fer Amèrica gran un altre cop és tancar-lo en un coet i enviar-lo a orbitar al voltant del sol", va ironitzar Tommy Dunbar abans que la banda enfilés una dinàmica revisió de "Telstar", el hit estratosfèric dels Tornados. Al mal temps bona cara i, a poder ser, una bona dosi de refrescant power pop.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada