Que lluny queden els dies en què els germans Durham eren els nens prodigi del rockabilly, una etiqueta que se'ls va fer petita tan bon punt van evidenciar la seva versatilitat i la seva contrastada solvència en llenguatges com els del bluegrass, el rhythm & blues o fins i tot l'ska de tall més primitiu. Gairebé una dècada després del seu aplaudit debut homònim de 2008, Kitty, Daisy & Lewis han crescut, s'han pres les coses amb calma i d'alguna manera han deixat escapar les cotes estratosfèriques a les quals semblaven apuntar de bon principi. La qual cosa no els priva d'haver tret un quart disc que, sense arribar als nivells d'inspiració dels seus millors temps, encara conté tota una colla d'arguments a favor seu. Com ara l'ofici adquirit al llarg d'aquesta dècada. O el caràcter unitari i menys dispers d'un discurs que ja no salta d'un gènere a l'altre sinó que els barreja en deliciosos còctels amb regust de southern soul, funk nocturn i rhythm & blues greixós. O, simplement, talls tan rodons com "The Game is On", "Down on My Knees" o "You're so Fine".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada