El més sorprenent de "The Soul of All Natural Things" (2014) no va ser descobrir que Linda Perhacs seguia viva, ni tan sols assabentar-nos que entre el seu fins aleshores únic disc -"Parallelograms" (1970)- i aquell àlbum de retorn s'havia dedicat la figura de culte del folk psicodèlic a tasques tan terrenals com la d'higienista dental. El més sorprenent va ser comprovar que la nord-americana encara era capaç de signar i enregistrar tota una col·lecció de cançons que no tan sols mantenien intacta la llegenda sinó que permetien tornar a parlar d'ella en clau de present i fins i tot de futur. Hi havia ajudat la seva aliança amb Julia Holter, l'estela de la qual segueix present als traços onírics i eteris d'"I'm a Harmony" (2017). Títol molt oportú per a un nou àlbum de tall detallista i preciosista on la californiana es fa acompanyar de la pròpia Holter, de components de Wilco i d'adeptes com Devendra Banhart. El resultat global no alterarà a aquestes alçades el curs de cap esdeveniment, però torna a reivindicar Perhacs com una força creativa a seguir tenint en compte. Que algun promotor de concerts en prengui bona nota, sisplau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada