Vaig conèixer
Xavier d'Edimburg fa cosa d'uns deu anys, quan jo treballava a la redacció d'un setmanari pel qual ell signava articles sobre jazz. Dissabte passat vaig tenir el plaer de retrobar-lo i descobrir la seva vessant poètica (i musical) a l'Anònims. Ho explico avui a El 9 Nou (edició Vallès Oriental). Als quioscos fins dijous.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada