Recomano la lectura d'aquest article de Kiko Amat que publica El Periódico amb motiu del funeral gairebé d'estat amb què els Estats Units -i el món sencer, de fet- acomiadaven ahir Aretha Franklin. Una reflexió sobre conceptes com l'èxit, la fama i el talent en una indústria on cada número 1 equival a desenes o fins i tot centenars d'artistes condemnats a la penombra. Val a dir que no subscric al 100% les paraules d'Amat. Que si bé no és Franklin la meva veu preferida del soul, no tinc cap problema en admetre que jugava en una lliga superior a la de molts artistes que he arribat a seguir de més a prop. Però el missatge em sembla tan oportú en un dia com avui com en tants altres moments de dol generalitzat. Per això m'ha vingut de gust compartir-lo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada