FestiSurf Costa Brava 2018

John Blair amb Els A-phonics.

FESTISURF COSTA BRAVA 2018

Sala Polivalent, Castell d'Aro

22 de setembre de 2018

El mateix dia en què començava la tardor tenia lloc el que probablement sigui el més estiuenc de tots els festivals del mapa melòman català. Un FestiSurf Costa Brava que consolidava enguany la Sala Polivalent de Castell d'Aro (el Baix Empordà) com a epicentre de la seva programació, i que presentava un dels seus cartells més sòlids i eclèctics a data d'avui. Un line up on la música surf que és la raó de ser d'aquest esdeveniment va conviure sense problemes amb altres llenguatges i discursos perifèrics sense perdre un sol gram de coherència.

La mostra més evident va ser el set inicial de Hipbone Slim & The Kneetremblers, que amb gairebé dues dècades de trajectòria a l'esquena es poden considerar com una de les maquinàries més ben engreixades del rock'n'roll britànic en la seva concepció més primitiva i visceral. Al llarg d'una hora que va passar volant es van ventilar com qui no vol la cosa registres que van anar del rockabilly a les formes més estripades del surf passant pel rhythm & blues més hipnòtic i greixós.

També Los Torontos van presumir d'un discurs eclèctic que va enllaçar les coordenades del Pacific Northwest -"Chicken Necks" és pur Wailers, i "I Hate Life, Take Me Now Satan" la podrien haver signat els mateixos Sonics- amb l'irresistible ganxo melòdic d'aquest tros de single que és "No te vayas". Hi deu tenir a veure el llarg recorregut que acumulen per separat els seus components, veterans de l'òrbita fifties d'aquí i de fora com ara Augie Burr (Velvet Candles), Legacaster o Spencer Evoy (The Fuzillis, MFC Chicken). Amb tota probabilitat el gran descobriment d'aquest FestiSurf.

Els van succeir sobre les taules The Masonics, probablement els més grans ambaixadors del rock de garatge amb denominació d'origen Medway amb permís del seu vell conegut Billy Childish. Van sortir a donar-ho tot des del primer moment, tres acords a tota castanya i un trencapistes darrere l'altre en un set que va viure els seus moments àlgids quan van convidar tota una Ludella Black (Thee Headcoatees) a sumar-se a la festa i cantar alguns dels temes que han enregistrat plegats. La gran sorpresa de la nit, sense cap mena de dubte.

I finalment va ser el torn de John Blair. L'home que va tornar a posar la música surf al mapa melòman en plena era punk. L'autoritat surfera que un dia va encapçalar Jon & The Nightriders i que en aquesta ocasió venia amb les espatlles molt ben cobertes per cortesia d'Els A-phonics, una de les bandes més solvents de l'instro surf en aquest costat dels Pirineus. Binomi de luxe que va enllaçar el catàleg propi -no va faltar la totèmica "Rumble at Waikiki"- amb originals de The Astronauts, Eddie & The Showmen o Dick Dale -vitamínica lectura de "Banzai Washout"-. Classe magistral d'història surfera i traca final d'un festival que segueix apuntant enlaire.