Dave Alvin i Jimmie Dale Gilmore són dues icones de ple dret de la música d'arrels nord-americana de les passades quatre dècades. El primer es va donar a conèixer al capdavant dels irrepetibles Blasters, aquella banda de Los Angeles que va aproximar-se al rock'n'roll més primtiu des d'una òptica punk i amb vocació renovadora, pionera d'incomptables etiquetes i conceptes sense els quals no s'entendria a data d'avui allò que anomenem Americana. El segon va ser un exponent tardà però no menor de l'outlaw country, amb capítols vitals tan apassionants com la seva militància als totèmics Flatlanders. El cas és que acaben de sumar esforços en un plàstic conjunt que no alterarà el curs de les seves respectives carreres però referma els seus autors com a molt més que il·lustres veterans. "Downey to Lubbock" (2018), l'han titulat, per a referir-se a la distància que separa la Califòrnia d'Alvin de la Texas de Gilmore, i l'han omplert de títols poc menys que imprescindibles de la tradició musical que enllaça ambdós estats. Peces com "Let's Get Together" (Dino Valenti), "Lawdy Miss Clawdy" (Lloyd Price) o "Deportee" (Woody Guthrie), despullades de tot ornament i lliurades amb aquell grau d'ofici que només el temps i la carretera poden atorgar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada