|
Víctor Jara (1932-1973). |
Avui fa 45 anys que es va trobar el cos sense vida de
Víctor Jara. Els militars colpistes l'havien torturat de forma salvatge abans d'executar-lo d'una manera igualment salvatge. Jara va ser i segueix essent un dels màxims exponents de la cançó com a gènere musical a l'Amèrica Llatina. La seva figura, la seva obra i la seva lluita han inspirat incomptables músics i activistes no tan sols al continent sud-americà sinó arreu del món. Com tants altres xilens, Jara va patir la repressió d'un règim totalitari disposat a exterminar qualsevol idea que li resultés incòmoda. El màxim responsable d'aquell règim, el dictador Augusto Pinochet, mai va ser jutjat ni va haver de respondre pels seus crims. Però la memòria de Jara perdura. La memòria dels errors del passat és clau per no tornar-los a cometre en el futur. I això cal tenir-ho molt present en un context on la llibertat d'expressió sembla estar en hores baixes, on alguns es neguen a fer net del que van suposar 40 anys de franquisme, i on novament hem vist com els artistes crítics amb el poder establert són perseguits, jutjats i empresonats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada