Sobre la censura a C. Tangana

Las Vulpess.

És propi de les ments estretes censurar tot allò que no poden o no volen entendre. I és propi de l'autoritarisme censurar tot allò que qüestiona determinats dogmes. Recordaran els més veterans els dies en què el franquisme censurava singles com "Je t'aime... moi non plus" (1969) de Serge Gainsbourg i Jane Birkin o caràtules com la d'"Sticky Fingers" (1971) dels Rolling Stones perquè, deien els capitosts del règim, incitaven la joventut a desenvolupar conductes obscenes.

També recordaran els (ja no tan) veterans el dia en què el PMRC de Tipper Gore va aconseguir implantar als Estats Units l'etiqueta "Parental Advisory Explicit Content" per tal d'assenyalar totes aquelles obres fonogràfiques -majoritàriament discos de hip hop i heavy metal- que en opinió del lobby conservador incitaven els oients a vagin vostès a saber què. O de la polseguera que va alçar el Vaticà crucificant Madonna pel videoclip de "Like a Prayer" (1989).

El passat cap de setmana no era cap organització ni partit de dretes, tampoc cap lobby religiós o conservador, sinó dues formacions d'esquerres qui censurava una actuació de C. Tangana per tot allò a què les lletres del raper poden incitar segons aquests nous guardians de la moral i la correcció política que com els seus predecessors tendeixen a confondre ideologia amb raó i, en conseqüència, a contemplar el món des de la lògica binària de bons i dolents. Doncs què volen que els digui, jo els recomano que escoltin a Las Vulpess. Qui sap, potser n'acabin aprenent alguna cosa.