 |
| Foto James Michael Juarez. |
Digui el que digui el seu nom, ni són noies ni estan tristos. Ben al contrari,
SadGirl són tres nois de Los Angeles que reivindiquen alegrement l'herència sònica de la seva ciutat al mateix temps que invoquen de forma desacomplexada el pop de les dècades dels 50 i els 60. El seu primer àlbum,
"Water" (2019), confirma la promesa de tots els singles i ep's que el van precedir, una col·lecció de cançons que tant beuen del dream pop com dels Beach Boys quan van deixar de fer surf, de Mac DeMarco com de Jack Nitzsche, del
soft rock com del Dan Auerbach solista -
"Hazelnut Coffee" podria perfectament formar part de
"Waiting on a Song" (2017)-. Atenció a
"Chlorine" i
"Miss Me", dues balades amb fort regust dels 50 que conviden a passejar a la llum de la lluna tal i com ho feien les de Ritchie Valens o Ricky Nelson. Disponible a
Bandcamp.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada