Contemplo amb certa suspicàcia tots aquests corrents crítics que, de cop i volta i com si es tractés d'un bolet, tendeixen a elevar el reggaeton gairebé a la categoria de música d'avantguarda. Però també malpenso de qui es refereix a aquest gènere musical amb els mateixos termes despectius amb què la generació dels meus avis s'havia arribat a referir al rock, al pop o al metal. El cas és que aquesta setmana he pogut parlar amb un universitari que s'ha dedicat a investigar (i a escriure) sobre el reggaeton des d'una perspectiva acadèmica, i n'he acabat aprenent unes quantes coses. Ho explico avui a El 9 Nou (edició Vallès Oriental).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada