Un dels meus

Slayer.

Ahir a la nit vaig estar fent unes birres en un ateneu popular del poble on visc amb un regidor de l'oposició que és un dels meus malgrat, potser, no coincidir al 100% amb ell políticament. És un dels meus perquè quan jo encara era un projecte de persona, ell ja se n'anava a fer voltes per Europa per veure en directe grups de música que aquí no tocaven ni a la de tres. I perquè ahir ho va estar donant tot al meu costat mentre un disc jockey punxava el "Raining Blood" d'Slayer i el "Run to the Hills" d'Iron Maiden. És clar que, per donar-ho tot, el fill d'un amic seu, un nen de 10 anys que va dedicar a fer headbanging i air guitar davant dels nostres nassos mentre sonaven Cannibal Corpse, Grip Inc., Brujería i els mateixos Slayer. I ara ves tu, que tens 45 tacos però et penses que encara en tens 20, a explicar-li al marrec que a la seva edat hauria d'estar escoltant C. Tangana.

Sobre la censura a C. Tangana

Las Vulpess.

És propi de les ments estretes censurar tot allò que no poden o no volen entendre. I és propi de l'autoritarisme censurar tot allò que qüestiona determinats dogmes. Recordaran els més veterans els dies en què el franquisme censurava singles com "Je t'aime... moi non plus" (1969) de Serge Gainsbourg i Jane Birkin o caràtules com la d'"Sticky Fingers" (1971) dels Rolling Stones perquè, deien els capitosts del règim, incitaven la joventut a desenvolupar conductes obscenes.

També recordaran els (ja no tan) veterans el dia en què el PMRC de Tipper Gore va aconseguir implantar als Estats Units l'etiqueta "Parental Advisory Explicit Content" per tal d'assenyalar totes aquelles obres fonogràfiques -majoritàriament discos de hip hop i heavy metal- que en opinió del lobby conservador incitaven els oients a vagin vostès a saber què. O de la polseguera que va alçar el Vaticà crucificant Madonna pel videoclip de "Like a Prayer" (1989).

El passat cap de setmana no era cap organització ni partit de dretes, tampoc cap lobby religiós o conservador, sinó dues formacions d'esquerres qui censurava una actuació de C. Tangana per tot allò a què les lletres del raper poden incitar segons aquests nous guardians de la moral i la correcció política que com els seus predecessors tendeixen a confondre ideologia amb raó i, en conseqüència, a contemplar el món des de la lògica binària de bons i dolents. Doncs què volen que els digui, jo els recomano que escoltin a Las Vulpess. Qui sap, potser n'acabin aprenent alguna cosa.