La festa gran de Toy Dolls (i Crim)

Olga i Tommy Goober (Toy Dolls), la nit passada a Castelló d'Empúries.

TOY DOLLS + CRIM

Sala Polivalent, Castelló d'Empúries

9 d'agost de 2019

És d'agrair que determinades poblacions apostin per valors com el risc, la diferència o la singularitat a l'hora de confeccionar les programacions de les seves respectives festes majors. Que defugin ni que sigui de passada la uniformitat característica d'aquests esdeveniments i els aprofitin per brindar al públic (general o especialitzat, tant és) l'oportunitat de degustar propostes artístiques sovint cares de veure en aquesta mena de fregats. Que presentin cartells, en definitiva, com el que la Comissió de Festes de Castelló d'Empúries va desplegar la nit passada a l'exterior de la Sala Polivalent del municipi empordanès.

Un cartell on destacava la presència de Toy Dolls i Crim, uns veterans del punk britànic i la més flamant revelació del hardcore català compartint escenari i dignificant en tota mesura possible el concepte de Festa Major. Van trencar el gel els tarragonins amb un set que es va nodrir principalment del seu celebradíssim tercer disc. Un "Pare nostre que esteu a l'infern" (2018) que els ha situat a l'avantguarda del rock autòcton i que ha seduït diverses generacions. Les mateixes que corejaven ahir de forma massiva i com si no hi hagués demà talls com "Caiguda lliure" o la pròpia "Pare nostre...". Títols que conjguen contundència i ganxo melòdic amb una creixent vocació d'himnes.

És clar que, parlant d'himnes, és obligat mencionar tot el catàleg despatxat per Toy Dolls en una actuació que va refermar el bon estat de forma de Michael "Olga" Algar i companyia a quatre dècades dels seus inicis. Talls com "Alec's Gone", "Dig that Groove Baby" o la seva celebradíssima lectura de "Nellie the Elephant", tan frescos com el primer dia i fent botar de valent un respectable tan eclèctic com intergeneracional. Olga revalidant-se com un dels guitarristes més dotats i versàtils de la segona generació del punk anglès -va citar sense despentinar-se a Johann Sebastian Bach i als Surfaris-. I aquell sentit de l'humor marca de la casa, encara eixamplant distàncies amb tota la resta. Més que una festa major, la festa més gran de totes.