Si el jazz britànic viu en l'actualitat un moment de gran efervescència, un dels seus exponents a l'alça vindria a representar com pocs el caràcter mestís i multicultural que porta dècades definint la Gran Bretanya i que així ho seguirà fent amb Brexit o sense. Saratha Korwar va néixer als Estats Units però va créixer a la terra dels seus avantpassats, l'Índia, abans de traslladar-se al Regne Unit. Pel camí va aprendre a tocar instruments tradicionals indis i va deixar-se seduir per les formes més avançades del jazz. Va ser aleshores quan va optar per la bateria, instrument que un cop ja instal·lat a Londres ha tocat al costat de referents del jazz contemporani com Shabaka Hutchings (Sons of Kemet, The Comet is Coming). La seva obra en solitari explora els horitzons jazzístics, els connecta amb la tradició oriental i els enriqueix amb elements de hip hop i derivats. El seu darrer disc, "More Arriving" (2019), és un clam contundent contra la xenofòbia en un moment en què ressorgeixen de forma preocupant tot un seguit de convulsions pretèrites. Música urbana en positiu, amb una solidesa i una obertura de mires que ja voldrien molts dels qui utilitzen aquesta etiqueta com a coartada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada