Mentre quedin Tarantinos

Tarantino, a la dreta, amb Leonardo DiCaprio i Brad Pitt, l'incontestable
duet interpretatiu que protagonitza "Once Upon a Time in... Hollywood".

Llegia dies enrere una entrevista on Quentin Tarantino explicava alguns detalls de la producció de la seva última pel·lícula, "Once Upon a Time in... Hollywood" (2019). Un film que s'ha de contemplar com la reivindicació d'unes formes de fer cinema que ja no es porten però també com l'homenatge a una ciutat, Los Angeles, que ha jugat un paper clau en la vida i l'obra del cineasta. Apuntava que no li havia resultat difícil reconstruir mentalment l'aspecte de la metròpoli californiana durant la recta final dels 60, que el recordava perfectament perquè va ser en aquell entorn on es va gestar el seu amor incondicional cap a la cultura pop. I es referia a la tasca gairebé titànica de tallar al trànsit algunes artèries principals d'una de les ciutats més concorregudes dels Estats Units per a decorar-les fins a deixar-les tal i com eren mig segle enrere i rodar-hi algunes de les escenes clau del film.

També explicava com s'havia arribat a reconstruir el desaparegut Spahn Ranch per a recrear al mil·límetre el que va esdevenir centre d'operacions de la Manson Family durant l'estiu de 1969. En temps de formats digitals i efectes especials, Tarantino segueix optant per rodar en analògic, treballar amb decorats i escenaris reals i contractar, si cal, especialistes per a les escenes d'acció. Quan molts fan pel·lícules amb més o menys fortuna, Tarantino segueix fent cinema amb totes les lletres. És aquesta manera de fer les coses la que reivindica a "Once Upon a Time...", i és per aquesta mena de detalls que mentre quedin Tarantinos en aquest món seguirà valent més la pena desplaçar-se fins a una sala de cinema que tancar-se a casa a empatxar-se de pel·lícules en streaming.