Suicide, reeditats

Martin Rev i Alan Vega, Suicide.

Mai abans s'havia escoltat res d'igual, i mai des d'aleshores s'ha tornat a escoltar. Quan Suicide van publicar el seu debut homònim en plena explosió punk de 1977, el seu discurs era tan extrem i trencador que va descol·locar fins i tot les parròquies del CBGB i del Roxy. El cert és que Alan Vega i Martin Rev bevien de les formes més primitives del rock'n'roll amb la mateixa mesura amb què ho podien fer uns New York Dolls, uns Ramones o fins i tot uns Sex Pistols, però en lloc de revisar-lo o revitalitzar-lo es dedicaven a deconstruir-lo a partir d'un rudimentari però efectiu arsenal electrònic i de la veu de crooner en estat terminal de Vega. El millor disc de rock'n'roll enregistrat sense guitarres, va dir algú, un plàstic fonamental per a entendre el matrimoni entre el rock (o el pop) i l'electrònica, i els deu minuts de caos sonor i lírica psicòtica de "Frankie Teardrop" redefinint per sempre més el concepte de cançó folk. Mute Records acaba de reeditar-lo en luxosos formats tant en vinil com en cd. Afortunats tots aquells que s'hi acostin per primer cop.