ROBERT FRANK
(1924-2019)
De la mateixa manera que les d'Steinbeck o Kerouac si bé servint-se d'imatges en lloc de paraules, una part essencial de l'obra Robert Frank retrata d'una forma subjectiva però acurada els Estats Units de l'equador del segle passat. Ho fa des dels marges, recorrent-ne les carreteres secundàries i posant sobre paper la cara fosca i sovint oculta de l'anomenat somni nord-americà. La seva producció, el seu catàleg, van òbviament molt més enllà i el certifiquen com un dels grans revolucionaris de la història del fotoperiodisme. Però "The Americans" (1959, amb pròleg del propi Jack Kerouac), el fotollibre que recollia gairebé un centenar d'instantànies captades durant els seus viatges per la terra de Mark Twain, Elvis Presley i l'Oncle Sam, segueix essent un dels volums més referencials del seu àmbit. En l'àmbit melòman se'l recorda sobretot per la seva relació amb els Rolling Stones. Seva és la fotografia de la caràtula d'"Exile on Main St." (1972). I durant la gira de presentació d'aquest mateix àlbum va arribar a dirigir "Cocksucker Blues", aquell documental que mai es va arribar a estrenar perquè la mateixa banda el va trobar massa passat de to fins i tot pels seus propis estàndards.
No sé, m'ho invento, però crec que el documental el van trobar més passat de to els agents dels Stones que els propis músics, i el que realment els preocupava era la imatge de descerebrats que es dóna del públic amb por que als americans els sentés com una patada a l'orgull patri. Has vist la seva peli "Candy Mountain" amb el Joe Strummer, l'Arto Lindsay i el Tom Waits?.
ResponEliminaBé, quan parlo de la banda em refereixo a l'entorn del grup en general. Però sí, suposo que la cosa va per on dius tu. "Candy Mountain" la tinc com a assignatura pendent!
Elimina