De vegades, els engranatges de la indústria musical poden arribar a ser molt perversos. Ara fa tres anys, els londinencs Purson es trobaven atrapats en una teranyina legal fruit del contracte que els havia permès publicar dos àlbums amb notable fortuna tant a nivell artístic com mercantil. L'única solució, van adonar-se els components del grup, era desfer-se i seguir cadascú el seu propi camí. Res que a la llarga no puguin arreglar una encaixada de mans, una signatura oportuna o la lucrativa oferta d'algun hipotètic festival amb les idees clares. Sigui com sigui, fins que això passi podrem degustar la trajectòria solista de qui va ser vocalista de la banda, Rosalie Cunningham, que tres anys després del final de Purson publica el primer àlbum al seu nom. Un treball homònim on referma el seu gust pel glam, la música progressiva i el rock dur de la primera meitat dels 70, si bé hi afegeix unes oportunes gotes de misteri i sofisticació que acaben d'arrodonir el producte i apunten cap a nous horitzons. Atenció a la inicial "Ride on My Bike", que tant pot invocar a Kate Bush com a Sparks o els primers Queen. Disponible al seu web.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada