Laura Nyro era aquella noia del Bronx que celebrava les bondats del doo wop i la cançó pop de tota la vida en plena era d'Aquari. Cosa que li va costar més d'un disgust, però també li va permetre facturar obres tan majúscules com aquest "New York Tendaberry" (1969) del qual es commemoren avui 50 anys. Cinc dècades durant les quals no s'ha arribat a tancar el debat sobre el significat de la paraula del títol. Què nassos volia dir Tendaberry? Tenia a veure amb algun argot del Bronx? Era un mot inventat sobre la marxa? Sigui com sigui, el que no es pot discutir és la magnitud del plàstic en qüestió. Onze talls on predominen el to reflexiu marca de la casa i aquella concepció fràgil i alhora sofisticada de la cançó pop. Com a mostres, "Time and Love" i "Save the Country", dos dels pilars del cançoner de la novaiorquesa, versionats en incomptables ocasions (si bé mai igualats en intensitat i profunditat) per artistes que van de The 5th Dimension a Barbra Streisand passant per Three Dog Night o Blood, Sweat & Tears. I un repertori, en el seu conjunt, que podria estar perfectament entre les obres de capçalera d'alumnes tan avantatjades com Aimee Mann o Regina Spektor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada