Sis peces de temàtica diversa i acabats altament nocturns, concebudes pel propi Ruiz al seu dormitori i dividides en dos blocs que es poden entendre com les dues cares d'un vinil. La primera, amb tres pistes de naturalesa orgànica com ara "Ecstasy Queen" o "Nina". Exercicis de rock crepuscular i blues terminal marca de la casa on ressonen discursos com els de Mark Lanegan, Tom Waits o Nick Cave, sempre amb la profunditat vocal del mataroní com a fil conductor i una base instrumental carregada de misteri i repunts hipnòtics.
La segona part rebaixa revolucions i potencia els acabats electrònics per a deixar pas a tot un seguit de textures fins ara inèdites al repertori de Ruiz. Les subtils pinzellades oníriques de "Mark and Hannah's Narcotic Encounter" o el posat de crooner lisèrgic que adopta a "Afterhours Transoceanic Voice Message" -tot un final per la porta gran-. Nous matisos que enriqueixen el ventall discursiu de Ruiz i perfilen nous horitzons a curt termini. Poden escoltar el disc a Bandcamp.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada