Si "Music from Big Pink (1968) havia situat The Band a l'avantguarda de les noves rutes orgàniques que el rock estava explorant durant la recta final de la dècada dels 60, l'àlbum homònim editat tal dia com avui de 1969 va acabar de consolidar els canadencs com un dels pilars tant del folk rock com d'allò que s'acabaria anomenant Americana. Un plàstic on la formació esquivava ni que fos momentàniament l'ombra de Bob Dylan amb dotze composicions signades per Robbie Robertson amb el suport puntual de Levon Helm i Richard Manuel. Un discurs que es nodria d'aquells gèneres que havien precedit el propi rock -del country al blues passant pel folk o el jazz- però sonava fresc com una rosa en plena desfeta de l'era d'Aquari. I alguns dels títols més celebrats del catàleg del grup, com "Across the Great Divide", "Up on Cripple Creek", "Rag Mama Rag" o l'eterna "The Night They Drove Old Dixie Down". Aquest últim tall, el relat del final de la Guerra Civil nord-americana explicat per un habitant del Sud, situa en certa manera The Band a la gènesi d'un gènere, el Southern Rock, que començaria a treure el cap en qüestió de pocs mesos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada