IÑIGO MUGURUZA
(1964-2019)
Si Kortatu van ser el més semblant a uns Clash que mai ha existit en aquesta banda dels Pirineus, Negu Gorriak suposaven el mateix equivalent respecte d'uns Public Enemy. Que el nucli fundacional d'ambdues formacions fos el mateix, que diverses generacions hagin descobert a través d'aquest nucli tot un seguit de noms que van dels anteriorment citats a The Specials, The Business, N.W.A. o Toots and The Maytals, que la seva música segueixi ressonant arreu del món a la vegada que segueix incomodant determinats estaments d'aquest país de les meravelles que és l'Estat espanyol, il·lustra la magnitud i l'abast de l'obra i el discurs dels germans Fermin i Iñigo Muguruza. Ens deixava ahir aquest últim, militant també de bandes com Delirium Tremens, Sagarroi o Joxe Ripiau. Se n'ha anat un referent.
Quan escrivia l'obituari per al Magic Pop recordava el festival Euskal Rock el 29 de novembre de 1985 al Palau d'Esports de Barcelona. Van tocar els Kortatu, la Polla Records, RIP, Cicatriz, mentre que els Hertzainak no van pujar a l`escenari perquè la policia els havia agafat amb substàncies estupefaents. Des de l'accès fins al final dels concerts, fou l'experiència més punk i bèstia que hagi vist mai. Jo anava col.locat i borratxo des d'abans d'entrar, com molts dels que abarrotaven el palau, però recordo perfectament l'actuació dels Kortatu, van ser els millors i per a mí, tot un referent de l'època.
ResponEliminaA mi Kortatu em queden una mica lluny i mai vaig arribar-los a veure en directe, però també els considero com uns referents (el mateix puc dir de Negu Gorriak, que ja em queden més a prop). Sigui com sigui, m'ha agradat molt poder llegir el teu testimoni. I per cert, quin cartellàs! Gràcies pel comentari!
Elimina