"Blinded by the Light" (2019)

Viveik Kalra, en un fotograma de 'Blinded by the Light'.

A priori, "Blinded by the Light" (2019), l'últim llargmetratge de Guriner Chadcha, no deixa de ser un altre producte d'aquesta indústria cinematogràfica que ha trobat en l'àmbit melòman una nova gallina dels ous d'or. La història d'un adolescent inadaptat –interpretat per Viveik Kalra- que veu la llum i troba el seu camí gràcies a les cançons de l'estrella del rock de torn, en aquest cas Bruce Springsteen.

El que sobre el terreny acaba salvant el producte final no és tant el fet de basar-se en una història real –la del periodista Sarfraz Manzoor, les memòries del qual han inspirat la pel·lícula en qüestió amb l'aprovació del mateix Boss-, com el de traslladar un discurs concebut des d'una òptica essencialment nord-americana –el del repertori de l'autor de "Born to Run" (1975)- a la realitat de l'Anglaterra deprimida de l'era Thatcher.

Si Bruce Springsteen va somiar durant tota la seva adolescència abandonar aquell pati del darrere que era l'estat de New Jersey, el protagonista del film troba a Luton el seu propi "Jackson Cage" –la peça en qüestió no apareix a la banda sonora, però hi encaixaria a la perfecció-. A partir d'aquí, les dificultats vitals i el desig de fugir cap a un lloc millor tracen un paral·lelisme no tan sols entre el personatge de torn i el seu ídol, sinó entre tothom qui en alguna ocasió s'hagi sentit tan desubicat com presoner del seu propi origen.

En aquest sentit, "Blinded by the Light" no és –com podria donar a entendre el seu trailer- un homenatge a Bruce Springsteen ni l'excusa per vendre crispetes tot encadenant alguns dels seus clàssics més reconeguts, sinó una història de superació amb l'abast universal de la música com a fil conductor. Dit això, que ningú en tingui cap dubte, la banda sonora és d'autèntic impacte i convida a moure el cap a la butaca, quan no directament a cantar-la a viva veu.