The Who - "Who" (2019)

Calia un nou disc de The Who a aquestes alçades? Tenia sentit un retorn a l'estudi 13 anys després d'aquell "Endless Wire" (2006) que al seu moment va ser tan ben rebut però el pas del temps ha acabat tenyint d'un cert regust anecdòtic? Podia sortir bé una gravació durant la qual els dos únics supervivents de la llegendària banda –Pete Townshend i Roger Daltrey- ni tan sols han arribat a coincidir personalment a l'estudi? Sigui quina sigui la resposta a tots aquests interrogants, el cert és que aquest flamant "Who" (2019) que ja des del propi títol sona a comiat, es perfila molt més digne del que un podia esperar a priori. La qual cosa no vol dir que resisteixi les comparacions amb un fons d'armari dels que causen vertigen.

Algú va dir que aquestes noves cançons eren un regal del combo –potser hauríem de dir duet?- britànic als seus fans de més llarg recorregut, aquells que encara els segueixen a tot arreu i els perdonen relliscades com la novena peça del disc, un "Break the News" que sembla voler sintonitzar amb determinats discursos més o menys contemporanis però acaba essent una altra cosa –mai abans The Who s'havien situat tan a prop de Phil Collins, amb tot el que pot implicar aquesta apreciació-. I no és que el plàstic estigui mancat de moments certament destacables. Quan s'hi posa, Townshend encara és capaç d'invocar les seves millors formes amb títols com "Ball and Chain", "Hero Ground Zero", "Street Song" o un "I Don't Wanna Get Wise" que no hauria desentonat en determinades obres pretèrites.

Però que ningú s'enganyi, fins i tot els citats incondicionals que ho perdonen (gairebé) tot seran els primers que a l'hora de veure els seus herois en directe aprofitaran aquests moments –la composició recent estratègicament programada entre clàssic i clàssic- per escapar-se a la barra, als serveis o fer-se el selfie de rigor. S'ha dit que "Who" és el disc més rodó dels autors de "Quadrophenia" (1973) des que Keith Moon encara colpejava la bateria. Òbviament les opinions són com les manies, cadascú té les seves i totes són respectables. I la d'un servidor és que "Who" no és millor que "Endless Wire" –però tampoc és pitjor-. És clar que, ben mirat i tornant als interrogants inicials, el fet de disposar a aquestes alçades de material nou de qui cinc dècades i mitja enrere desitjava explícitament morir abans de fer-se vell, no deixa de ser un miracle digne de celebrar.