SLEEPY LABEEF
(1935-2019)
Actor poc reivindicat però en absolut secundari de l'explosió rockabilly de la segona meitat de la dècada dels 50, Sleepy LaBeef ha personificat com pocs el prototip d'artista nord-americà que, ja en etapa de maduresa, va gaudir d'una major acceptació entre el públic europeu que no pas entre el del seu propi país. Des de principis de la dècada dels 80 eren freqüents les seves gires pel Vell Continent, on la parròquia rocker havia desenvolupat tot un culte al voltant de la seva figura. Dotat amb una veu profunda i poderosa, LaBeef mai va destacar com a compositor –la peça amb què sempre s'associarà el seu nom, "Hello Josephine", era un original de Fats Domino- però sí com a intèrpret, i de quina manera.
Les seves actuacions eren autèntiques celebracions on el d'Arkansas es donava el gust de despatxar sense pausa ni treva tota una bateria de clàssics del rock'n'roll, el country i el rhythm & blues que interpretava com si fossin seus. Vaig tenir ocasió de veure'l en una de les incomptables visites a casa nostra que va dur a terme entre els anys 90 i la primera meitat de la passada dècada, a la desapareguda sala Ruta 66 de l'Eixample barceloní. Més enllà d'esdevenir la vetllada una festa, que ho va ser, un podia experimentar perfectament la sensació de tenir una llegenda gairebé a tocar dels dits. Ens ha deixat amb 84 anys a l'esquena i una trajectòria exemplar a tots els nivells.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada