Vaig escriure mesos enrere que ZLUTZ em semblaven un dels combos electrònics més interessants que hem pogut escoltar des de la irrupció de Crystal Castles, i em refermo en aquesta afirmació ara que finalment he pogut escoltar el seu segon disc. Un "Inferno" que arriba tan sols uns mesos després d'haver-se publicat el debut del duet britànic –"Digital Wrath" (2019)- i que no tan sols conserva sinó que també reforça les credencials d'aquella carta de presentació. Atmosferes opressives i claustrofòbiques, ritmes que contemplen el ball i tot allò que l'envolta com el primer pas cap a l'alliberament personal i col·lectiu, i una lírica de batalla en consonància amb aquests temps foscos que ens ha tocat viure. Molt reveladors els títols de dos dels temes que s'encadenen a la recta final de l'àlbum, "Violence (Against Others)" i "Violence (Against Self)". La violència exercida envers les altres o envers una mateixa. Les dues cares d'una mateixa realitat, la primera tan punyent com el propi concepte, la segona desplegada de forma tan subtil com tot aquell verí intern que tan sovint no sabem com exterioritzar. Escoltin-lo a Spotify i permetin que els remogui la consciència. I que algú els porti a Barcelona, sisplau. Les necessitem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada