Cinc anys sense Bowie

David Bowie (1947-2016) - Foto Michael Ochs/Getty Images.

Es commemoren avui cinc anys de la mort de David Bowie. Un cop duríssim de realitat per a tots aquells que havíem gosat somiar en alguna ocasió que els nostres ídols i referents podien realment gaudir del do de la immortalitat. També l'inici de tot aquell degoteig de necrològiques que va definir bona part de la crònica pop durant un 2016 que el melòman de base encara recorda com un any especialment terrible –des d'ara mateix, en dura competència amb un 2020 que tampoc s'ha quedat curt en aquest aspecte-.

Bowie va morir el 10 de gener de 2016, a dos dies d'haver fet 69 anys i publicat la que no tan sols és una de les seves obres majúscules sinó un dels àlbums essencials de la seva dècada i del conjunt del segle XXI. Un "Blackstar" que feia un pronunciat salt endavant en termes discursius i es deixava impregnar d'una foscor estructural que la majoria de mortals no vam acabar d'entendre fins que ens vam assabentar del traspàs del seu autor, víctima d'un càncer que havia resultat determinant en la gestació d'un plàstic on la vida i la mort es fonien en una obra amb caràcter definitiu.

Han passat cinc anys des de la mort de Bowie, però els seus hereus segueixen aprofitant cada aniversari del seu naixement (8 de gener) per obsequiar-nos amb alguna novetat referent al Duc Blanc. Enguany ha estat un single amb dues versions dels seus admirats Bob Dylan i John Lennon enregistrades a finals dels 90. Del primer trasllada la crepuscular "Tryin' to Get to Heaven" a la concepció sofisticada i elegant del rock que ell mateix va desenvolupar en ple canvi de mil·lenni. Del segon podem escoltar una estripada però serena lectura de "Mother". Disponible en un lluent vinil d'edició limitada.