R.I.P. Celia Humphris

Humphris, al capdavant de Trees, en una imatge promocional.

Mai han deixat enrere el seu estatus de banda de culte, però és molt probable que si s'haguessin decidit a tornar en algun moment de la passada dècada ho haguessin pogut fer per la porta gran. Trees va ser aquella banda anglesa que a principis dels 70 es va avançar ben bé tres dècades a allò que algú va acabaria anomenant acid folk –també conegut com a freak folk o weird folk-. Mai van obternir el ressò de contemporanis com Fairport Convention, però la seva influència no ha deixat de créixer durant el que portem de segle.

Ens ha deixat la seva vocalista, Celia Humphris, que un cop desfeta la banda es va dedicar a la narració i al doblatge, tornant a la música de forma esporàdica –ja en ple segle XXI va militar al grup Dodson and Fogg juntament amb Judy Dyble i Chris Wade-. Per al record queden els dos àlbums de Trees, "The Garden of Jane Delawney" (1970) i "On the Shore" (1971), que l'any passat van ser reeditats per Fire Records en un únic volum titulat simplement "Trees" amb motiu del cinquantenari de la formació. Molts reconeixeran la seva lectura de la peça tradicional "Geordie", inclosa al segon disc del grup i samplejada al seu moment per Gnarls Barkley.