Tastautors 2021 @ Teatre Auditori Cardedeu
30 de gener de 2021
Explicava Lluís Gavaldà, durant una xerrada prèvia a la seva actuació al Tastautors, que els concerts que dedica a repassar el catàleg d'Els Pets a duet amb Joan-Pau Chaves –teclista titular de la banda tarragonina des de fa 20 anys- li serveixen per redescobrir les seves pròpies composicions. "Normalment un músic vol tocar les últimes cançons que ha compost, i en canvi el públic sol demanar-li les primeres, i això obre la porta a un ventall d'oportunitats", va matisar tot explicant la naturalesa d'unes actuacions on el respectable ha pogut votar prèviament el repertori que acabarà interpretant el duet.
Ahir a la nit, per exemple, Gavaldà va poder presumir de present creatiu amb encerts recents com "La vida és molt avorrida sense el teu cos", "Blue Tack", "Llavis nous" o "No vull que t'agradi aquesta cançó", però també recuperar i fins i tot reinterpretar títols pretèrits com "Un dimecres qualsevol", en clau folk rock, "La mort em ve a buscar", més crepuscular que mai i encadenada amb el "Heart of Gold" de Neil Young, o fins i tot aquells exercicis d'arqueologia que van esdevenir "En tinc disset" o "Vespre". La cirereta de tot plegat va ser un "Pantalons curts i els genolls pelats" que el duet va literalment reinventar a partir de la línia de piano del "Jungleland" de Bruce Springsteen.
A tot plegat s'hi va sumar una serena versió d'"Alison", d'Elvis Costello, cita a un dels seus referents i reivindicació del vessant melòman del de Constantí. "M'agrada més escoltar música que fer-la", havia reconegut durant la xerrada anterior al concert. "De fet, patim tal excés d'oferta que potser ens convindria una moratòria de tres o quatre anys en la producció de nova música per tal de poder assimilar la que ja existeix". Un apunt que enllaça amb una vella reflexió plantejada temps enrere en aquesta mateixa plataforma i que Gavaldà va complementtar amb una oportuna observació. "Spotify és una eina nefasta per la música. Ja no s'escolten els discos, ni es consulten els crèdits. Es posen de fons mentre es treballa, s'ha perdut el costum de seure i escoltar". Malauradament no li falta raó.
Abans de Gavaldà havia actuat en condició de telonera Laia Llach, de la Roca del Vallès, valor a l'alça de la cançó d'autor amb accent vallesà, acompanyada pel cardedeuenc Cesc Martorell a la guitarra. Una actuació de durada breu però suficient per posar sobre la taula arguments de pes com "Dos segons", "9 de febrer" o "Serà la pluja", que apunten a imminents conquestes i tant assenyaleb l'escenca de Laurel Canyon com la primera Maria del Mar Bonet o, per buscar referents més propers en el temps, la generació de Damien Rice.
A tot plegat s'hi va sumar una serena versió d'"Alison", d'Elvis Costello, cita a un dels seus referents i reivindicació del vessant melòman del de Constantí. "M'agrada més escoltar música que fer-la", havia reconegut durant la xerrada anterior al concert. "De fet, patim tal excés d'oferta que potser ens convindria una moratòria de tres o quatre anys en la producció de nova música per tal de poder assimilar la que ja existeix". Un apunt que enllaça amb una vella reflexió plantejada temps enrere en aquesta mateixa plataforma i que Gavaldà va complementtar amb una oportuna observació. "Spotify és una eina nefasta per la música. Ja no s'escolten els discos, ni es consulten els crèdits. Es posen de fons mentre es treballa, s'ha perdut el costum de seure i escoltar". Malauradament no li falta raó.
Abans de Gavaldà havia actuat en condició de telonera Laia Llach, de la Roca del Vallès, valor a l'alça de la cançó d'autor amb accent vallesà, acompanyada pel cardedeuenc Cesc Martorell a la guitarra. Una actuació de durada breu però suficient per posar sobre la taula arguments de pes com "Dos segons", "9 de febrer" o "Serà la pluja", que apunten a imminents conquestes i tant assenyaleb l'escenca de Laurel Canyon com la primera Maria del Mar Bonet o, per buscar referents més propers en el temps, la generació de Damien Rice.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada