Moment de fer-se preguntes

Aquesta setmana he tingut ocasió d'assistir a dues taules rodones emmarcades dins del Pla Estratègic Granollers 2030, una iniciativa de l'Ajuntament de la capital vallesana que està fent dialogar personalitats de diferents àmbits al voltant del medi ambient, la sostenibilitat, la lluita contra el canvi climàtic i el paper de les ciutats en plena emergència climàtica. D'aquesta manera, dilluns vaig poder escoltar al Museu de Granollers un diàleg entre l'ambientòloga i membre de l'ISGlobal Glòria Carrasco-Turigas, i l'advocat i excoordinador nacional d'ICV, Joan Herrera. I dijous vaig assistir a la reflexió a tres bandes que els professionals de l'àmbit sanitari Mònica Botta, Ferran Nonell i Gemma Mota van fer a la Biblioteca Roca Umbert.

De la primera sessió em quedo sobretot amb aquestes paraules de Carrasco-Turigas: "No podem mantenir el ritme de vida que hem portat durant els darrers 30 anys. Durant tot aquest temps hem estat gaudint de tot i vivint de forma esbojarrada. Vols amb aerolínies low cost, escapades de cap de setmana, sortides nocturnes... Ha arribat el moment de preguntar-nos si tot això és sostenible". Personalment, crec que aquest moment va arribar fa molt de temps. Però potser és més oportú que mai plantejar-s'ho ara que la pandèmia de la Covid-19 va a la baixa, i sembla que ja no toqui parlar de salut ni escoltar els científics. Potser sigui ara el moment de recordar que la responsabilitat no és posar-se una mascareta per imperatiu legal, perquè toca o per por del llop pandèmic, sinó ser conscient del cost ambiental d'aquella escapada de cap de setmana a una capital europea per un mòdic preu. I actuar conseqüentment, és clar.

De la segona sessió em quedo amb el consens de tots tres ponents al voltant d'una idea: la salut no comença ni s'acaba als centres sanitaris, sinó que està condicionada també i sobretot per factors com l'entorn i les seves dinàmiques. I això inclou una crisi climàtica que ja provoca més mortalitat que els accidents de trànsit –i que afavoreix la propagació de malalties infeccioses-, tal com va apuntar Botta, però també altres aspectes. "La salut no es reforça només incorporant més metges, sinó també dotant les persones de temps lliure per descansar i gaudir de la família", va dir Mota, posant èmfasi en la salut mental i emocional, la gran oblidada del propi sistema sanitari però també d'aquella societat que només parla de salut quan la tanquen a la gàbia. "La gran pandèmia del segle XXI serà la solitud no desitjada, sobretot per la gent gran", va alertar Nonell. Se'n recorden vostès d'aquell mantra segons el qual el coronavirus ens havia de fer millors?