La fugida cap a la natura com a metàfora de la recerca d'un món millor, però també de la pròpia llibertat. Ho cantaven
Sangtraït a la peça que titulava el seu segon àlbum,
"Terra de Vents" (1990). El cant de qui fuig de la ciutat a la recerca d'un indret gairebé mitològic, on pot sentir-se lliure perquè tot és possible, i on el fum urbà deixa pas a un cel blau i una herba que creix salvatge. Una de les grans perles del repertori de la banda de la Jonquera,
"Terra de Vents" es pot entendre també com un cant a les bondats paisatgístiques i ambientals de l'Empordà i més concretament de la serralada de l'Albera. A la fotografia, l'Alt Empordà amb l'Albera al fons, vistos des del Castell de Sant Ferran de Figueres. Terra de Vents, abril de 2022.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada