dissabte, 30 d’abril del 2022

Un dels meus

Slayer.
Ahir a la nit vaig estar fent unes birres en un ateneu popular del poble on visc amb un regidor de l'oposició que és un dels meus malgrat, potser, no coincidir al 100% amb ell políticament. És un dels meus perquè quan jo encara era un projecte de persona, ell ja se n'anava a fer voltes per Europa per veure en directe grups de música que aquí no tocaven ni a la de tres. I perquè ahir ho va estar donant tot al meu costat mentre un disc jockey punxava el "Raining Blood" d'Slayer i el "Run to the Hills" d'Iron Maiden. És clar que, per donar-ho tot, el fill d'un amic seu, un nen de 10 anys que va dedicar a fer headbanging i air guitar davant dels nostres nassos mentre sonaven Cannibal Corpse, Grip Inc., Brujería i els mateixos Slayer. I ara ves tu, que tens 45 tacos però et penses que encara en tens 20, a explicar-li al marrec que a la seva edat hauria d'estar escoltant C. Tangana.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada