(1942-2022)
Els anys compresos entre la recta final de la dècada dels 50, quan Elvis Presley se'n va a fer el servei militar i Little Richard es posa a fer de predicador, i els primers mesos de 1963, quan la British Invasion arriba als Estats Units amb els Beatles al capdavant, són una mena de període d'entreguerres en termes melòmans. Un temps en què ja quedava enrere la primera època del rock'n'roll però encara no s'havia acabat de definir la dècada dels 60 tal com se la sol entendre des de l'àmbit de la música pop. Durant aquells anys, a les llistes d'èxits nord-americanes hi van cohabitar els primers hits de Motown, el fenomen girl group, i tota una colla d'ídols adolescents que triomfaven a la ràdio –i sovint a la pantalla- amb cançons immediates que bevien directament del primer rock'n'roll.
Un d'aquests teen idols va ser Bobby Rydell, nom artístic de Robert Louis Ridarelli, un italoamericà de Filadèlfia que es va donar a conèixer amb singles com "Wild One", "Kissin' Time" o "Volare", aquesta última una versió del clàssic "Nel blu, dipinto di blu" de Domenico Modurgo que prèviament ja havia gravat en anglès Dean Martin. Com tants dels seus contemporanis, Rydell va veure com les seves cançons deixaven d'escalar llocs a les llistes d'èxits a mida que avançaven els 60 i, primer la Beatlemania i posteriorment l'era rock, feien caure en l'oblit aquells ídols adolescents que encara avui són un dels símbols per excel·lència d'uns temps més innocents –però no necessàriament més fàcils-. Tot i això, mai li va faltar feia als escenaris, on s'havia mantingut actiu fins fa ben poc. Ens ha deixat a l'edat de 79 anys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada