Sis dècades i mitja tocant rock'n'roll

LOS SÍREX
Sala Apolo, Barcelona

10 de gener de 2025

Passen els anys i passen les dècades, i jo segueixo refermant-me en la convicció que Los Sírex són i seran la millor banda de rock'n'roll que hi ha hagut mai a Barcelona. 65 anys a la carretera, celebraven ahir a l'Apolo, i aquí segueixen. Història viva de la música popular (sí, música popular) en aquest racó de món, oferint vetllades encara memorables i sense mostrar símptomes de fatiga.

Els Sírex ja hi eren abans que hi fossin els Stones, i només em ve al cap una única banda a tot el món que hi fos abans que ells i que encara segueixi en actiu: el Dúo Dinámico, també de Barcelona. Que la ciutat no hagi dedicat encara un monument ni un nom de carrer als uns ni als altres (ni una trista placa a l'emplaçament de l'històric San Carlos Club), també em referma en certes conviccions.

El concert d'ahir va ser una merescuda festa d'aniversari, però sobretot va ser un homenatge a tota aquella generació que ho va fer tot quan tot encara era per fer. Repertori canònic –de "La escoba" a "El tren de la costa", de "Muchacha bonita" a "Yo grito"- i convidats de luxe com Pere Gené (Lone Star), Manolo García i Carlos Segarra (Los Rebeldes). Tot ells van retre homenatge als seus mestres. Que és el que segueixen sent Leslie i companyia. Mestres de mestres.

La banda més longeva del planeta

LOS SÍREX

Teatre Auditori Polivalent, Bigues i Riells

14 d'abril de 2024

Los Sírex podrien ser perfectament la banda de rock'n'roll més longeva del planeta, amb permís del Dúo Dinámico. Porten 64 anys en actiu, més que els Rolling Stones. I aquí segueixen, defensant un repertori i un llegat que bé hauran de valer algun dia el nom d'un carrer o fins i tot d'una plaça a Barcelona.

Aquesta tarda han posat de potes enlaire tot un auditori a Bigues i Riells del Fai, on han tocat tot allò que havien de tocar. "San Carlos Club", "Yo grito", "Muchacha bonita", "El Tren de la Costa" i per descomptat "La Escoba" –la primera guitarra surf mai gravada en aquest país, sobre els acords de "La Bamba" i amb una lletra que diu coses-.

La segona joventut de "Rock & Ríos"

MIGUEL RÍOS
Palau Sant Jordi, Barcelona

28 d'octubre de 2023

"Rockers y mods, pósters del Che y discos de los Stones / La gente joven iba a cambiar, iluminada por el amor", cantava Miguel Ríos a "Generación límite", una de les peces incloses a "Rock & Ríos" (1982). 41 anys després, els temps efectivament han canviat però no necessàriament a millor. Ahir a la tarda, hores abans que el rocker de Granada actués en un Palau Sant Jordi adaptat al format d'amfiteatre, els Stones feien acte de presència a pocs metres del recinte, al veí Estadi Olímpic, veient com la seva icònica llengua decorava la samarreta del Barça tal com en altres ocasions ho ha fet el logotip de la Qatar Foundation. Els pòsters del Che queden molt lluny, ja no diguem els rockers i els mods.

L'actuació d'ahir s'emmarcava justament dins de la gira que commemora el 40è aniversari del citat "Rock & Ríos". Amb la veu castigada pels anys que no perdonen a ningú –79 primaveres va fer el juny passat, de seguida s'ha dit- però encara capaç de superar dues hores de concert a ple rendiment, Ríos va capitanejar una banda d'allò més solvent on destacava la presència del guitarrista John Parsons, l'únic component de la formació que quatre dècades enrere havia actuat al Palau dels Esports del carrer Lleida, tal com va recordar el cantant –quan va preguntar quants dels presents ja hi havien estat aleshores, es van aixecar ben bé un terç de les mans de la platea-.

El repertori va repassar gairebé sencer i pràcticament en el mateix ordre el cançoner de "Rock & Ríos". Inici triomfal amb un "Bienvenidos" que va estendre la mà a diverses sensibilitats –a la segona estrofa va adreçar-se al respectable en femení, Bienvenidas, i la tercera la va cantar en català, Benvinguts-. Les estructures progressives de "Sueño espacial" i "Año 2000" van anar acompanyades de projeccions retrofuturistes a la pantalla gegant que encapçalava l'escenari, que durant el torn de "Generación límite" va repassar amb imatges la història d'Espanya durant les passades quatre dècades. "Tal com tornen a anar les coses, caldran moltes més generacions límit", va alertar Ríos.

Va comptar amb convidats com Gerard Quintana (Sopa de Cabra), Coque Malla o Joana Amaro per fer, respectivament, una robusta "Un caballo llamado Muerte", una èpica "El blues del autobús" i una emotiva "Reina de la noche" –que va semblar feta a mida del duet vocal amb Amaro-. Va encadenar unes climàtiques "El río" i "Santa Lucía" abans de descarregar tot l'aparell elèctric de "Banzai" i fondre "Los viejos rockeros nunca mueren" amb "Rocanrol bumerang", aquesta última amb participació de tot un vell rocker com és Leslie (Los Sírex). I va tancar la primera part del concert tot dedicant "Himno a la alegría" a les víctimes de les guerres d'Ucraïna i del Pròxim Orient.

En tanda de bisos va acabar de posar tota la carn de la graella enllaçant les píndoles de rock'n'roll que formaven la quarta cara del vinil original. No hi van faltar "Sábado a la noche" (Moris), "Mueve tus caderas" (Burning), "Maneras de vivir" (Leño), "Rock and roll en la plaza del pueblo" (Tequila), "Mis amigos dónde estarán" (Topo) ni el seu propi "Lúa, Lúa, Lúa". Es va acomiadar amb una apoteòsica "El rock de una noche de verano". L'única concessió al repertori aliè –i posterior- a "Rock & Ríos". I el gran final d'una nit en què el de Granada va fer memòria sense deixar-se atrapar excessivament per la nostàlgia, reivindicant un repertori que al seu dia va marcar a tota una generació i refermant-ne la vigència quatre dècades després.

La gent gran també escolta música

LOS SÍREX
Pavelló Espai Can Prat, Les Franqueses del Vallès
18 de desembre de 2022

Temps enrere corria per les xarxes socials una vinyeta on es podia veure un grup d'avis parlant de música, i concretament sobre rock clàssic, a la sala d'estar d'un geriàtric. Un d'ells es declarava seguidor dels Rolling Stones, el del costat li responia que ell preferia Led Zeppelin, i el de més enllà era més aviat partidari d'AC/DC. El cert és que tenien la seva gràcia, tant la il·lustració de torn com el missatge que volia portar implícit –que els rockers més veterans havien superat ja feia temps l'edat de jubilació-. Però si li donem la volta, ens toparem de ple amb una realitat que solem obviar i que caldria posar més sovint sobre la taula. La gent gran també escolta música –de fet n'ha escoltat tota la vida, i ho seguirà fent amb permís o sense d'una indústria cada dia més perduda en el seu propi mite de la joventut eterna-.

Per això cal destacar –i aplaudir, si se'm permet l'atreviment- iniciatives com la que va tenir ahir a la tarda l'Ajuntament de les Franqueses del Vallès, que va programar un concert de rock adreçat única i exclusivament als veïns de la tercera edat de la població, emmarcat dins de la programació municipal de Nadal però amb un reclam dels que conviden a sortir de casa en qualsevol època de l'any. Ni més ni menys que Los Sírex, pioners del rock'n'roll a casa nostra amb més anys de trajectòria que qualsevol dels conjunts citats anteriorment –els seus inicis daten de 1959-. Il·lustres supervivents que han sabut sobreposar-se a l'adversitat estructural de la crònica pop en un país on cada generació ha volgut escriure el seu propi relat sobre les cendres de l'anterior –i així ens ha anat, val a dir-.

Comandats per un Leslie absolutament pletòric als seus 78 anys i amb les guitarres de Pepe Fontseré i Juanjo Calvo encara destil·lant bones dosis d'ofici i elegància, els barcelonins van presumir d'un estat de forma envejable i d'un repertori que segueix aixecant passions a sis dècades de l'impacte inicial. Com a mostra, les ovacions amb què el respectable va saludar títols com "San Carlos Club", "Tus celos", "El tranvía" o "Muchacha bonita". També "Resistiré", l'original del Dúo Dinámico que tant havia sonat durant els dies més durs de la pandèmia, i que Leslie va introduir amb una declaració de principis que xocava plenament amb certs postulats: "Quan us diguin que ve la grip, que ve la covid, que ve una recessió i que tot va malament, el que heu de fer és apagar la tele, sortir de casa i gaudir de la vida". Més punk que el mateix punk, el vocalista dels Sírex acabava de deixar anar tot allò que encara no s'ha atrevit a dir cap portaveu de la generació dels enfants terribles amb excés d'autotune.

Tampoc hi va faltar, és clar, "La escoba". Tres acords que van electrificar "La bamba" de forma pràcticament simultània al "Like a Rolling Stone" de Dylan en ple estiu de 1965, i amb tota probabilitat la primera guitarra surfera mai enregistrada en aquesta banda dels Pirineus. També una lletra de les que diuen coses, tan hàbil al seu dia a l'hora d'esquivar la censura franquista com vigent encara a aquestes alçades –"Primero, lo que haría yo, primero / Barrería yo el dinero / Que es la causa y el motivo / Ay, de tanto desespero / Segundo, lo que haría yo, segundo / Barrería bien profundo / Todas cuantas cosas sucias / Se ven por los bajos mundos"-. Va ser el repunt climàtic d'una recta final que va trepitjar encara més fort amb "El tren de la costa" i va culminar amb l'atac frontal de "Yo grito". Rock de garatge fet a Barcelona quan encara no existia aquesta etiqueta. I mig miler d'avis que ahir al vespre van tornar a casa tan contents com agraïts.

R.I.P. Quique Tudela

D.E.P. Quique Tudela - Foto Facebook.

Ens ha deixat Quique Tudela, guitarrista dels essencials Gatos Negros. Una d'aquelles bandes pioneres que van encendre la flama del rock'n'roll a la Barcelona dels 60. El seu àlbum homònim de 1966 mirava de tu a tu al bo i millor de la Swinging London, i avui es considera com un pilar de l'escena mod en aquesta banda dels Pirineus. A destacar "Cadillac", explosiva adaptació del "Brand New Cadillac" de Vince Taylor que també va encapçalar un dels ep's més potents del grup. Tudela va militar en dècades posteriors en formacions com Los Sírex o Los Salvajes. Darrerament havia format part de Los Gatos Salvajes, actual banda d'acompanyament de Gaby Alegret (Los Salvajes). També havia estat productor de Burning i La Banda Trapera del Río, entre d'altres.

Sense símptomes de fatiga

Los Sírex.

LOS SÍREX + LOS MUSTANG

Plaça de la Vila de Gràcia, Barcelona

26 de maig de 2018

L'estiu de 1964 Los Sírex i Los Mustang van protagonitzar una sonada actuació a la plaça del Diamant de Barcelona en el marc de la Festa Major de Gràcia. Tal va ser l'empremta que va deixar aquell doble concert, que coincidint amb el bicentenari de la festa gracienca l'organització va decidir reeditar-ne el cartell, si bé reubicant-lo a la plaça de la Vila de Gràcia per guanyar espai. El recital s'havia d'haver celebrat el passat mes d'agost, però l'atemptat terrorista que va tenir lloc a les Rambles va obligar a posposar-lo. Finalment va ser ahir la data escollida per a reviure una nit memorable amb dos dels primers grans referents del rock'n'roll a la Ciutat Comtal.

Sobre el terreny, el que es va viure la nit passada a Gràcia va ser una actuació dels Sírex amb Santi Carulla dels Mustang com a convidat: la secció instrumental dels primers ni tan sols va baixar de l'escenari un cop acabat el seu set, va acompanyar a Carulla durant tot el repàs al repertori Mustang i així es va mantenir durant una recta final d'impacte on Leslie i Carulla es van alternar les tasques vocals. La qual cosa no va suposar cap contratemps tenint en compte la contrastadíssima solvència d'una formació que amb més de cinc dècades de trajectòria a l'esquena -els seus inicis daten de 1962, com els dels Rolling Stones- no ofereix encara cap símptoma de fatiga.

Van obrir la nit els de Leslie amb una dinàmica "Quiero que lo pases bien". La plaça era plena a vessar d'un públic que aplegava incomptables generacions, prova inequívoca de la vigència de peces com "San Carlos Club" o "Muchacha Bonita". Després de fer un parell de cites al treball més recent dels Sírex -el notalbe "Que nos quiten lo bailao" (2018)-, Carulla va agafar el relleu tot entonant títols tan celebrats com "San Francisco" o "Los jóvenes". I per acabar, la traca final. Leslie i Carulla junts a l'escenari al ritme frenètic de "Maldigo mi destino", "Submarino Amarillo" o la inevitable "La escoba". Final de festa per la porta gran i el respectable que no en tenia prou. Tant de bo totes les festes majors fossin així.

Record Store Day 2018 a Surco

Los Sírex.

RECORD STORE DAY 2018

Surco, Barcelona

21 d'abril de 2018

Aquest any vaig viure el Record Store Day des de la disqueria més antiga de les que romanen obertes a Barcelona, la històrica Surco de la Travessera de Gràcia, que suma ja 44 anys al peu del canó. La jornada va començar a ritme de rock'n'roll fronterer amb essències mexicanes, el d'uns Flamingo Tours reduïts a trio però tan enèrgics com de costum, i que va culminar amb tota una demostració de força d'uns llegendaris veterans en pleníssima forma com són Los Sírex. Molta atenció al seu darrer disc, "Que nos quiten lo bailao" (2018) -el presentaran aquesta nit a la sala BARTS-. Entre els uns i els altres, Carlos Cros va posar la botiga sencera de potes enlaire amb unes cançons que valen el seu pes en or, i les joves MAVICA i Marta Knight es van destapar com dos dels grans valors del folk en clau femenina que es fa ara mateix per aquestes latituds.

Flamingo Tours.

MAVICA.

Marta Knight.

Carlos Cros.

Los Sírex.