La segona joventut d'Ace Of Cups

Ace Of Cups, amb més present que passat en ple segle XXI.

El d'Ace Of Cups és un d'aquells relats que haurien de seduir a qualsevol seguidor de nissagues com la de Sixto Rodriguez –ja saben, la història amb final feliç de l'artista maleït que un bon dia acaba obtenint tot aquell reconeixement que al seu moment se li havia negat-, amb la diferència que en aquest cas no hi ha cap documental àmpliament guardonat sinó una sèrie de discos que simplement han vingut a donar testimoni d'allò que durant tant de temps s'havia passat per alt. També hauria d'entusiasmar, és clar, a totes aquestes veus que –amb tota la raó del món- reclamen més presència femenina en un món tan masculinitzat com ha estat històricament el de la música pop, i que faran bé de preguntar-se si el ressò d'aquesta banda no hagués estat més ampli d'haver estat homes els seus components.

Ace Of Cups era una banda de noies formada a la calidoscòpica San Francisco de la dècada dels 60, contemporània de tòtems del rock àcid com Jefferson Airplane o Grateful Dead però sense el seu grau d'acceptació entre el gran públic. Durant dècades, l'única manera d'accedir a la seva música va ser a través de les comptadíssimes gravacions emmarcades en antologies psicodèliques, també d'un únic volum –"It's Bad for You But Buy It!" (2003)- que posava per primer cop sobre la taula la totalitat de la seva producció –bàsicament, demos i fragments de concerts-. Ara fa dos anys van materialitzar un disc de retorn que suposava a la pràctica el seu àlbum de debut, amb títol homònim i compost de material escrit durant la seva primera encarnació.

Ara presenten la seva primera col·lecció de cançons noves de trinca a "Sing Your Dreams" (2020), un segon disc llarg que potser tampoc les ajudarà a acabar de recuperar tot el temps perdut però les certifica per primer cop en mig segle com una banda amb més present que passat. El conjunt del repertori és irregular, però val la pena parar-se a escoltar talls com "Dressed in Black" o aquest cant feminista que és "Put a Woman in Charge". Hi col·laboren vells coneguts com Jackson Browne, Bob Weir (Grateful Dead) o Wavy Gravy. La qual cosa potser podrà servir per vendre millor el producte però en cap cas n'altera l'essència. Si una cosa posa de manifest aquesta segona joventut, és que Ace Of Cups saben defensar-se soles.

Ace Of Cups, cinc dècades més tard

Ace Of Cups, en l'actualitat.

Si no comptem "It's Bad for You But Buy It!" (2003) -un recopilatori de maquetes, fragments d'actuacions en directe i gravacions realitzades al local d'assaig-, el plàstic homònim que tot just acaba de veure la llum es pot considerar com el primer àlbum d'Ace Of Cups, aquella banda íntegrament femenina que va militar a l'escena psicodèlica de San Francisco al mateix temps que Jefferson Airplane, Grateful Dead i companyia però sense arribar a obtenir el seu ressò. Un debut que ha trigat més de mig segle a arribar, que presenta a les californianes reduïdes ara a quartet i que es nodreix sobretot de composicions pretèrites que per fi han pogut rebre el corresponent tractament d'estudi. No cal dir que 50 anys són molts anys, i que a aquestes alçades poca cosa podran fer Ace Of Cups per recuperar tot el temps que mai se'ls va arribar a concedir. I que qui vulgui aproximar-se al valor històric d'aquesta banda farà millor acostant-se a "It's Bad for You...". Però, dit això, ningú hauria de discutir l'encant de talls com "Pretty Boy" o "Fantasy 1&4", que no desentonarien en un disc de les Bangles. I la presència de vells coneguts com Bob Weir, Taj Mahal o Buffy Sainte-Marie sempre és un reclam a tenir en compte.