(1939-2022)
Hi ha un vídeo de la Rolling Thunder Revue de Bob Dylan on el de Minnesota presenta amb tot l'entusiasme del món a qui va ser un dels seus principals aliats i confidents en aquella aventura, abans d'enfilar una revitalitzadora lectura de "When I Paint My Masterpiece". El confindent en qüestió és Bob Neuwirth, figura de culte del folk nord-americà que havia format part de l'òrbita dylaniana des de la dècada dels 60. De fet, la seva trajectòria –absolutament reivindicable- sol quedar eclipsada per les seves connexions amb figures com Dylan o Janis Joplin.
Neuwirth va ser un dels impulsors de la Rolling Thunder Revue al costat del mateix Dylan. Va ser ell qui va ajudar l'autor de "Like a Rolling Stone" a configurar la banda que l'acompanyaria en directe. Prèviament se l'havia pogut veure al documental "Dont Look Back" (1967), de D. A. Pennebaker, que justament documentava la gira britànica que el de Duluth havia dut a terme el 1965, i fins i tot a la caràtula de "Highway 61 Revisited" (1965) –Neuwirth era el de la samarreta de ratlles-. Amb Joplin va coescriure "Mercedes Benz" i li va presentar a Kris Kristofferson, de qui la texana va adaptar amb caràcter definitiu l'eterna "Me and Bobby McGee".
Anècdotes que molts haurien volgut poder explicar, però que no haurien d'eclipsar una carrera a títol propi que també val la pena repassar. Començant per un àlbum de debut homònim, publicat el 1974, on el rock més orgànic es deixava portar pel folk i el country, i on destacaven títols com "Rock and Roll Time", "Kiss Money" o la seva pròpia lectura de "Mercedes Benz" –que en certa manera ofereix alguna pista de com hauria pogut sonar la de Joplin si hagués tingut temps d'acabar-la-. A destacar també obres de maduresa com "99 Monkeys" (1991) o "Last Day on Earth" (1994), signat a mitges amb John Cale. Neuwirth ens ha deixat a l'edat de 82 anys.
