Belvedere du Rayon Vert

Belvedere du Rayon Vert, Cerbère, agost de 2017.

El Belvedere du Rayon Vert va ser al seu moment de màxima esplendor una de les grans atraccions de Cerbère i una de les joies arquitectòniques del sud de França. Un hotel d'allò més luxós, amb el seu propi cinema i pistes de tennis a la terrassa. Exponent de l'arquitectura art déco amb uns acabats que evoquen les formes d'un vaixell, obra de l'arquitecte Léon Baille, va obrir portes l'any 1932 i va allotjar molts dels viatgers que creuaven la frontera franco-espanyola en un moment en què aquesta tenia entre Cerbère i Portbou un dels seus passos més importants. Malgrat tot, els seus anys de glòria van durar poc: l'esclat de la Guerra Civil Espanyola l'any 1936 i el conseqüent tancament de la frontera van interrompre el trànsit de trens entre França i l'Estat espanyol, veient-se afectat el negoci de l'hotel i motivant a la llarga el seu tancament. Actualment l'edifici està catalogat com a monument històric i es pot visitar de forma parcial. Algunes de les antigues habitacions funcionen com a apartaments turístics, i part de les instal·lacions acullen activitats culturals com concerts de petit format o projeccions cinematogràfiques. I el seu aspecte imponent segueix recordant els dies en què Cerbère era una parada gairebé obligatòria per a molts viatgers de llarg recorregut.

Graffiti a Cerbère

Estació de Cerbère, agost de 2017.

El municipi de Cerbère (Cervera de la Marenda en català) suposa la porta d'entrada a França un cop deixat enrere el terme municipal de Portbou i superat l'antic pas fronterer del Coll dels Belitres o el túnel que enllaça els territoris francès i espanyol per transport ferroviari. Precisament en aquest últim àmbit i de la mateixa manera que la de Portbou, l'estació de trens de Cerbère era un important punt de connexió a escala internacional dècades enrere, abans de l'entrada en funcionament dels trens d'alta velocitat i de vies de comunicació com l'Autopista de la Mediterrània. I també com la de Portbou, l'estació de Cerbère presenta avui un aspecte entre decadent i misteriós on els turistes ocasionals conviuen amb estudiosos de la Guerra Civil espanyola. Sigui com sigui, el túnel peatonal que connecta el seu vestíbul amb la resta del municipi ha esdevingut al llarg dels anys una petita meca de l'art urbà al sud de França. Un passatge que grafiters i artistes d'arreu del món han decorat i segueixen decorant constantment amb les seves respectives obres, transformant una estructura purament funcional en un passadís d'allò més viu i colorista.

Fronteres (1)

Portbou i el massís de l'Albera, vistos des de la Punta del Frare, agost de 2015.

La Punta del Frare és el punt més elevat del penya-segat que separa Portbou de Colera -i, a la pràctica, de tot el que hi ha més avall-, i les vistes que ofereix en un dia assolellat són d'allò més privilegiades. Al sud s'hi poden contemplar Colera, Llançà, el Port de la Selva i el Cap de Creus. Al nord, Portbou i l'extrem oriental del massís de l'Albera. El punt en què la serralada pirinenca deixa lloc al mar. I també la frontera natural entre França i l'Estat espanyol. En un dia assolellat, deia, fins i tot es pot veure el mar darrere l'Albera, banyant la costa francesa. Si mai en tenen temps i ganes, els recomano que entrin a França per Le Perthus, recorrin el trajecte que separa Le Boulou d'Argelès-sur-Mer, ressegueixin la costa fins a Cerbère i tornin al territori espanyol a través de Portbou. També els recomano que observin els paisatges que trobaran al seu pas durant el trajecte. Les plantacions de vinyes -al costat nord de la frontera-, els accidents naturals i el mar, però també els traçats urbans, l'arquitectura i fins i tot les façanes i terrasses dels restaurants. El penya-segat que hi ha entre Cerbère i Portbou separa quelcom més que dos socis de la Unió Europea. Separa dues maneres d'entendre el territori, el paisatge i els costums. Com en els temps de Walter Benjamin i malgrat els tractats d'unió i lliure circulació, aquell tros de terra separa Espanya de la resta d'Europa. Ho evidencia un cop d'ull a banda i banda de la frontera. I sembla increïble com poden arribar a canviar les coses en tan sols uns metres.

Del Rosselló a l'Empordà

Cerbère.

Portbou.

Colera en primer terme. Al fons, el Cap de Creus, el Port de la Selva i Llançà.

Un passeig per l'antiga frontera. 21 d'agost de 2014.