 |
| Cap de Creus, novembre de 2015. |
Quan era petit, el meu pare m'explicava que un cop caiguda la nit els carrers es retiraven i es guardaven en un magatzem d'enormes dimensions fins l'endemà al matí, moment en què la brigada municipal s'encarregava de tornar-los a posar al seu lloc perquè pogués començar un nou dia. I ara que ja no sóc tan petit, de vegades em pregunto si no hi ha operaris de la Generalitat -o de la Diputació de Girona- dedicats a fer el mateix amb la Costa Brava un cop acabada la temporada d'estiu. Si tot el tram de litoral situat entre les comarques de la Selva i l'Alt Empordà no és emmagatzemat durant l'hivern i tornat al seu lloc pels voltants de Setmana Santa. Si poblacions com Calonge o Calella de Palafrugell no són decorats ficticis com aquell poble del Far West aixecat en ple desert d'Almeria. O més ben dit m'agrada preguntar-m'ho, perquè en realitat sé perfectament que és durant els mesos més freds de l'any quan tot es troba al seu lloc a la Costa Brava.
M'agrada l'Empordà durant l'anomenada temporada baixa. M'atrauen els pobles de platja un cop alliberats dels turistes de color gamba i els venedors de qualsevol cosa, quan mostren sense por els seus veritables rostres, impregnats sovint de la més entranyable decadència. Adoro Portbou i Cadaqués a la tardor i a l'hivern. I el Cap de Creus quan la tramuntana bufa sense pietat i les onades xoquen contra els esculls i els penya-segats. M'encanta perdre'm per aquella península tot escoltant música psicodèlica i sentir-me com
Gram Parsons en ple desert de Joshua Tree -deixant de banda, és clar, que Parsons mai va arribar a conèixer la tramuntana-. Em posa deixar-me caure al buit i sentir com la força del vent suporta tot el meu pes -si mai ho proven, assegurin-se abans que el vent bufa amb prou força i que no hi ha cap barranc ni cap penya-segat a la vora-. I em posa encara més que les ràfegues de tramuntana penetrin les mànigues de la meva jaqueta i es fonguin amb mi tal i com ho han fet durant milions d'anys amb les roques que m'envolten.
