10 anys de DWTC

Avui fa 10 anys que vaig posar en marxa Dancing with the Clown (DWTC), el blog –aquest blog-. El vaig crear sense cap més pretensió que disposar d'un espai on escriure tot allò que em vingués de gust, de la forma que em vingués de gust i amb la periodicitat amb què em vingués de gust –generalment, amb la música i la cultura en conjunt com a eixos vertebradors-, també per obrir línies de reflexió que de vegades han donat peu a debats interessants i d'altres no han portat enlloc. Durant aquests deu anys he escoltat molta música –i l'he explicat-, he descobert discursos interessants –i els he donat veu en la mesura en què m'ha estat possible-, he conegut gent fantàstica –i d'altra que no ho és tant-. Suposo que arribat aquest punt tocaria mirar enrere, fer memòria i totes aquestes coses que es fan quan es commemora un aniversari rodó, però trobo que tot plegat fa una mica de mandra. Suposo que també tocaria celebrar-ho d'alguna manera, però no se m'acut millor celebració que escriure aquesta entrada i començar a pensar en la següent. Gràcies a tothom qui m'ha acompanyat en algun moment, a tothom qui encara m'acompanya i a qui potser ho acabi fent en un futur. Ens veiem a la carretera. I als bars. I a tot arreu on es pugui fer soroll.

Recopilatori d'Oriol Stardust

Coincidint amb el desè aniversari de "Dancing with the Clown" -la cançó, no el blog-, vaig tenir la pensada d'obrir un compte de Bandcamp on documentar totes les cançons del meu antic projecte d'antifolk, Oriol Stardust. Tenia clar que hi havia d'incloure la maqueta de 2005 i l'ep "I'm Sorry for Loving You" (2009), però també una sèrie de cançons que havien aparegut en àlbums i recopilatoris diversos i a les quals no sabia quin format donar. Va ser mentre compilava aquestes cançons com vaig topar amb algunes gravacions inèdites i perdudes en el temps. Demos primitives de temes com "Broken Doll" o "Samantha", que malgrat haver sonat amb freqüència als meus concerts, mai havien trobat el seu lloc en un disc. I també temes que jo mateix gairebé havia oblidat, com "When You're Gone" o "Goodbye Little Bee" -en el cas d'aquest darrer títol, es tracta de l'única interpretació que en vaig arribar a fer, ja que la vaig enregistrar a la primera presa i mai més la vaig tornar a tocar: fins ara no l'havia escoltat ningú-. Totes elles, juntament amb peces ja conegudes com "Brooklyn" o "(I've Seen a) Bicycle", formen part d'un recopilatori editat només en format digital i disponible al compte de bandcamp d'Oriol Stardust. "Bicycle Rides, Broken Dolls, Nocturnal Ghosts and Sunday Hangovers (2005-2012)", es titula. No n'esperin una gran qualitat sonora, ja que es tracta com he apuntat de temes perduts i la intenció del disc és més documental que una altra cosa. Esperin-ne en tot cas una petita col·lecció de cançons sense cap més funció que la de comunicar. Perquè, així ho pensava aleshores i així ho segueixo pensant, la música tracta d'això. El trobaran en aquest enllaç. Espero que els agradi.

Una matinada com la d'avui

Va ser una matinada com la d'avui, ho sé perquè acostumo a documentar aquestes coses. Les primeres hores d'un quinze d'agost -o les darreres del dia anterior, segons com es miri-, el de 2004. Ara fa deu anys. No recordo l'hora ni els detalls exactes. El cas és que tornava cap a casa, a peu. Venia d'una festa major i el meu cos es trobava sota els efectes d'un o més combinats de vodka amb cola. No és que anés totalment begut, simplement tenia aquell punt que tots coneixem tan bé però que tant costa descriure. La qual cosa, sumada a la temperatura agradable de les nits d'estiu, em va proporcionar una sensació d'extrema felicitat. El passeig va fer la resta, i vaig arribar a casa carregat d'inspiració. La suficient per fer una cançó. M'hi vaig posar, i malgrat ser incapaç de recordar amb exactitud els detalls d'aquella nit, diria que tot plegat va anar prou ràpid. Fins i tot la vaig enregistrar -de forma casolana, òbviament- abans d'anar a dormir. El primer que vaig fer al despertar-me el migdia següent va ser escoltar-la i flipar. Al capdavall, no m'havia sortit tan malament. És més, tenia quelcom que deixava enrere tot allò que havia compost amb anterioritat. Al cap d'uns mesos la vaig tornar a gravar, aleshores en uns estudis radiofònics, i la vaig incloure a la meva primera maqueta. La cançó es deia "Dancing with the Clown". Sí, com aquest blog.