Daniel Ruiz estrena nou single a Aiguamoll Records

Teclats farcits de misteri, saxos que bramen a altes hores de la nit, atmosfera lynchiana i una veu que sembla invocada des del més enllà. Més tenebrós i claustrofòbic que de costum es manifesta Daniel Ruiz al seu flamant darrer single, un "The Velvet Lynch" que es presenta com el primer avançament del que serà el seu segon àlbum –l'any passat va publicar el recopilatori "Saturn's Rings Got Replaced by an Ad"-, que veurà la llum el mes de maig a través d'Aiguamoll Records.

La peça en qüestió és un blues terminal marca de la casa, però alhora suposa un nou pas endavant en la construcció del ja intransferible univers estètic i sonor del de Mataró. Segons explica ell mateix, "The Velvet Lynch" tracta sobre un felí mitològic que aguaita un petit nucli de població totes les nits de febrer, amagat en la foscor i content d'observar tot el caos i tota la confusió que pot arribar a generar la seva simple presència. Tota una declaració de principis i d'intencions que poden vostès escoltar a Spotify.

Daniel Ruiz - "Saturn's Rings Got Replaced by an Ad" (2019)

Daniel Ruiz és un músic tan prolífic com hiperactiu en el millor dels sentits. Durant l'últim any, sense anar més lluny, no ha parat d'enregistrar noves composicions que ha anat compartint a través dels seus propis canals digitals a mida que les enllestia. Ara les ha aplegat totes en un segon disc de titol absolutament brillant. Un "Saturn's Rings Got Replaced by an Ad" (2019) que recull el testimoni d'aquell notable debut que va suposar "Stories from a Whiskey​-​soaked Mind" (2018).

Sis peces de temàtica diversa i acabats altament nocturns, concebudes pel propi Ruiz al seu dormitori i dividides en dos blocs que es poden entendre com les dues cares d'un vinil. La primera, amb tres pistes de naturalesa orgànica com ara "Ecstasy Queen" o "Nina". Exercicis de rock crepuscular i blues terminal marca de la casa on ressonen discursos com els de Mark Lanegan, Tom Waits o Nick Cave, sempre amb la profunditat vocal del mataroní com a fil conductor i una base instrumental carregada de misteri i repunts hipnòtics.

La segona part rebaixa revolucions i potencia els acabats electrònics per a deixar pas a tot un seguit de textures fins ara inèdites al repertori de Ruiz. Les subtils pinzellades oníriques de "Mark and Hannah's Narcotic Encounter" o el posat de crooner lisèrgic que adopta a "Afterhours Transoceanic Voice Message" -tot un final per la porta gran-. Nous matisos que enriqueixen el ventall discursiu de Ruiz i perfilen nous horitzons a curt termini. Poden escoltar el disc a Bandcamp.

Daniel Ruiz - "But the Popcorn They Sell Reminds Me of Your Eyes" (2019)

El mataroní Daniel Ruiz és un d'aquells artesans de la cançó que literalment són capaços d'extreure petroli de qualsevol situació en què es trobin immersos. Si fa tan sols un parell de mesos ens sorprenia amb el rock crepuscular de "Nina", una peça dedicada a la misteriosa dama que el va ensenyar a ballar agafats, ara es despenja amb "But the Popcorn They Sell Reminds Me of Your Eyes", un exercici de folk nocturn i lynchià que el seu propi autor assegura haver compost amb la intenció d'adormir un gat. Els seus fils conductors, les subtils textures d'un orgue oníric i la profunda veu en mode crooner d'un Ruiz que cada dia apunta més enlaire. Escoltin-lo a Bandcamp.

Daniel Ruiz - "Nina" (2019)

L'expressió progressar adequadament es va inventar per a gent com Daniel Ruiz. No content amb ser un dels autors de cançons més prolífics del país, el de Mataró també sol tenir per costum superar-se amb cada nou llançament. Quan fa tan sols mig any que va lliurar el primer ep signat amb el seu nom, "Stories from a Whiskey-soaked Mind" (2018), l'home a qui molts vam conèixer com a Weinf es despenja amb una nova composició de les que marquen diferències i denoten (molt bones) maneres. Es titula "Nina", i la dedica a la noia que el va ensenyar a ballar enganxats i li va descobrir la música d'Annette Peacock en una freda nit hivernal a la ciutat de Lyon. Si la història sona bé, els resultats de tot plegat sonen encara millor. Enregistrada amb Júlia Martin a la bateria i Narek Mnatsakanyan a l'orgue, la peça en qüestió és un exercici de rock crepuscular marca de la casa on segueixen ressonant amb molta força influències com Nick Cave, Iggy Pop, Tom Waits o Mark Lanegan. Poden escoltar-la a Bandcamp.

Daniel Ruiz - "Stories from a Whiskey​-​soaked Mind" (2018)

Aviat farà un any que el mataroní Daniel Ruiz va decidir acabar amb el que fins aleshores havia estat el seu projecte personal, Weinf, per començar a actuar i a signar cançons amb el seu propi nom. Una nova etapa que va encetar penjant un parell de composicions noves a les plataformes digitals i que ara es consolida amb l'edició d'un primer ep, "Stories from a Whiskey-soaked Mind" (2018). Cinc pistes poblades per dones misterioses, ànimes a la deriva i més fauna nocturna. Cinc talls que podrien ambientar perfectament una pel·lícula de David Lynch i on Ruiz torna a conjurar esperits com els de Nick Cave, Tom Waits, Leonard Cohen o fins i tot Jim Morrison.

El plàstic s'obre a cop de guitarres líquides, orgues hipnòtics i la veu profunda i afectada de Ruiz entonant "A Cup Of Coffee With Two Sugar Cubes, Cream, And A Tiny Drop Of Whiskey", la primera de les dues peces que havia publicat prèviament a l'edició del disc. La segueix "Meet the Crimson Woman at the Dawn Cafe", un exercici de rock de garatge a baixa fidelitat que sona com els Fuzztones fent una versió dels Bad Seeds a altes hores de la nit. "I Can't Believe My Luck (I Really Hope I Don't Fuck This Up)", el tercer tall de l'ep, també havia vist la llum com a avançament i connecta el discurs del mataroní amb referents com Mark Lanegan o Jeff Buckley.

"Goodbye Letter from a Loved One" parteix d'un ritme de bateria gairebé marcial i un piano minimalista però a la vegada penetrant, enriquits amb laments vocals a contrallum i una harmònica que sembla sorgida de les profunditats més pantanoses del Mississippi. I la final "Blackout Drunk Dream (Silvia Comes Flying through the Window)" és el revers obscur d'allò que anomenem dream pop. Ressons onírics en clau noir per a il·lustrar un somni etílic tenyit de formes i presències d'allò més inquietants. Disponible a Bandcamp en format digital i en edició física limitada a 50 cassettes i 50 discos compactes (aquesta última amb bonus track inclòs i per cortesia del segell nord-americà Custom Made Music).

L'últim videoclip de Weinf

Ja fa un any que Weinf va editar el seu segon disc, un "Purple Bird and Other Strange Songs" (2017) que a la llarga va suposar també la culminació d'una etapa. Poc després, el seu autor passava a moure's pel negoci musical amb el seu propi nom, Daniel Ruiz. Per acabar de segellar el final de la seva etapa com a Weinf, el maresmenc presenta ara el videoclip d'una de les peces que integraven aquell àlbum, "The Sunset Cave". Una experiència paranormal a l'interior d'un cinema, realitzada i dirigida per la gent de Chill Turtle Productions amb Andrea González com a protagonista. Poden veure'l aquí.

"I Can't Believe My Luck", nou single de Daniel Ruiz

"I Can't Believe My Luck (I Really Hope I Don't Fuck This Up)", títol absolutament brillant per al nou single de Daniel Ruiz. I una de les peces més rodones que el de Mataró ha enregistrat a data d'avui, si se'm permet l'apunt. La seva veu sona més profunda i a la vegada castigada que mai, i les guitarres estripades que li serveixen com a coixí són tan boiroses com punyents. Per la resta, segueix invocant al seu aire els esperits de Mark Lanegan, Tom Waits, Nick Cave i Micah P. Hinson. Poden comprovar-ho vostès mateixos a Bandcamp.

Adéu Weinf, benvingut Daniel Ruiz

Hi ha ocasions en què un artista necessita fer un canvi vital, replantejar el seu projecte i trencar-ho tot perquè tot pugui seguir endavant. Al maresmenc Daniel Ruiz l'havíem conegut fins ara amb el sobrenom de Weinf, pseudònim sota el qual havia presentat unes cançons que bevien del blues més nocturn i el rock en la seva fase més terminal. Ara enceta una nova etapa durant la qual començarà a signar les noves obres amb el seu propi nom. El que no ha canviat són les seves bones maneres a l'hora de facturar cançons que valen el seu pes en or. Com a mostra "A Cup Of Coffee With Two Sugar Cubes, Cream, And A Tiny Drop Of Whiskey", la primera composició d'aquesta nova etapa. Un blues etílic on ressonen els fantasmes de Tom Waits, Micah P. Hinson i Mark Lanegan. Poden comprovar-ho a Soundcloud.