L'òpera de Donetsk

Manel Alías, informant des d'Ucraïna.

Admirable la tasca duta a terme aquests dies pel corresponsal de TV3 a Moscou, Manel Alías. Una tasca que dignifica la professió periodística, la cobertura in situ del conflicte de l'est d'Ucraïna. Jugant-se la pròpia vida i exposant-se a totes les inclemències pròpies del camp de batalla, Alías porta diversos dies desafiant els elements -i les restriccions imposades per ambdós bàndols- amb l'únic objectiu de saber què passa i explicar-ho. Arriscant la seva pròpia pell, en altres paraules, perquè tots tinguem accés a una informació de qualitat -insisteixo: tots, inclosos els que proclamen als quatre vents que els mitjans de comunicació manipulen, tot gratant-se el melic asseguts als seus còmodes sofàs-.

El fet de cobrir el conflicte sobre el terreny permet al corresponsal de la televisió pública catalana mostrar tot allò que va més enllà dels afers estrictament bèl·lics i geopolítics. La vida que, malgrat tot, segueix el seu curs sota els bombardejos i el foc creuat. El dia a dia d'uns ciutadans que, sentiments identitaris al marge, pateixen en primera persona allò que la resta tan sols podem conèixer a través dels mitjans. Ahir, per exemple, passava crònica des d'un dels pocs indrets de Donetsk on la realitat gairebé no s'ha vist alterada per la guerra: el teatre de l'òpera.

Parlava Alías amb actors i altres professionals que, malgrat la magnitud dels esdeveniments, han decidit no aturar-se i mantenir el teló ben amunt -exceptuant els passis en horari nocturn, afectats pel toc de queda-. Desenvolupant cadascú la seva funció, mai més ben dit, per amor a l'art -ningú es pot permetre el luxe de cobrar la seva feina- i mantenint viva la institució en un entorn on ja no queda activitat econòmica. Dignificant també les seves respectives professions i refermant la dimensió social de la cultura. Reivindicant la pròpia cultura com a espai lliure de bombes. I traçant la perfecta metàfora d'un món on, per molt que es compliquin les coses, sempre podem comptar amb els artistes per fer-nos la vida més fàcil o, com a mínim, una mica menys feixuga.