Collage sonor

nuu + Shoeg + DPJ Dj's

Espai Erre, Barcelona

11 d'abril de 2015

Resulta significatiu que nuu escollíssin per a la seva presentació oficial un espai dedicat a la dansa -o, si ho prefereixen, un indret aliè als circuits habituals de música en directe-. Perquè malgrat fer cançons i haver editat un disc, la parella artística que formen Aida Oset i Guillem Llotje no acaba d'encaixar l'etiqueta de grup de música. Sí, hi ha les cançons, els instruments i la veu. Però per damunt de tot s'hi troba un background multidisciplinari i la visió de qui no observa el so com a eina sinó com a matèria primera. I la constant necessitat de crear, d'explorar i de transformar tot allò que tinguin a l'abast. Mesos enrere actuaven amb un grup de dansa, i per a la presentació d'ahir van comptar amb projeccions del col·lectiu d'artistes visuals Doppelgänger (Anna Oset, Sasha Stilmann i Irene Mancilla). Complement ideal per a un collage sonor on van ressonar Björk, Daughter o Mogwai, per posar tan sols tres exemples. Abans s'havia enfilat a l'escenari Shoeg -projecte personal de Carlos Martorell (Ensemble Topogràfic)-. Un mosaic de sons en metamorfosi permanent reforçat també per videoprojeccions etèries i oníriques. I un cop fetes les presentacions, Dulce Pájara de Juventud van allargar la nit en condició de dj's. Hi ha ocasions en què no es pot demanar res més. Tres de tres.

DULCE PÁJARA DE JUVENTUD: “Has de fer el que t’agrada a tu, no allò que agradarà a la gent”

Dulce Pájara de Juventud - Foto Ivan Caño.

En tan sols dos anys i amb tan sols dos àlbums, Dulce Pájara de Juventud han passat de ser una ferma promesa a consolidar-se com una de les bandes independents més sòlides de casa nostra. Dies enrere, desplegaven el seu renovat repertori en un espai tan emblemàtic i singular com és l’Antiga Fàbrica Damm de Barcelona. Minuts abans que s'enfilessin a l’escenari, vaig poder parlar amb la formació completa sobre el procés de gestació de “Triumph” (2014, BCore) i l’estat de les coses en una escena que consideren de mentida. Ja poden llegir l'entrevista a Brubaker.

Experts 500

Dulce Pájara de Juventud.

El Último Vecino.

DULCE PÁJARA DE JUVENTUD + EL ÚLTIMO VECINO

Antiga Fàbrica Estrella Damm, Barcelona

23 de gener de 2015

El programa Els Experts d'iCat.cat celebrava les seves 500 emissions amb dos dels noms que defineixen ara mateix la música independent facturada a casa nostra. Dulce Pájara de Juventud van desplegar bona part d'un àlbum amb vocació de clàssic, el magnífic "Triumph" (2014, BCore). Canvis de ritme, estructures pseudoprogressives, melodies inesborrables i l'èpica d'uns Arcade Fire o uns Flaming Lips. El Último Vecino van evocar formacions com Derribos Arias o Tarántula, a cop de contagiós pop sintètic i d'un cantant amb la presència escènica que haurien tingut Morrissey o Ian Curtis d'haver encapçalat els Happy Mondays.

BCore: 25 anys

Dulce Pájara de Juventud.

Margarita.

DULCE PÁJARA DE JUVENTUD + MARGARITA

Ronda Cicle de Concerts @ Espai Jove La Fontana, Barcelona

2 de gener de 2015

No és que amb el seu segon disc llarg, l'oportunament titulat "Triumph" (2014), enfilin Dulce Pájara de Juventud l'èpica d'uns Flaming Lips, uns Arcade Fire o fins i tot uns Pink Floyd en hores bones. És que a l'escenari es mostren igual de magnànims. Capaços d'arribar on faci falta. Amb vocació massiva en el millor dels sentits. Amb un ofici i unes taules que fan justícia a un repertori que mouria multituds de venir de mar enllà. Doncs no, no vénen de mar enllà sinó del Baix Llobregat, però es mengen sense problemes alguns dels caps de cartell foranis amb qui han compartit escenari al llarg dels darrers dos anys -no diré noms-. Tres quarts del mateix es pot dir d'uns Margarita que durant la passada dècada han lliurat plàstics farcits de frescor i s'han passejat per Europa amb un discurs que no coneix barreres. El d'ahir, confessaven ells mateixos hores abans d'enfilar-se a l'escenari, va ser el seu últim concert a Barcelona. Motius de força major obliguen la banda de Madrid a plegar veles. S'acomiadaran properament a casa seva i davant del seu públic més proper. I un, que no pot evitar pensar en el recent ep homònim (2014) com el seu cim artístic, tampoc evita desitjar-los el millor siguin quins siguin els seus propers moviments. Margarita i Dulce Pájara de Juventud. Dos exemples del caràcter heterogeni i sobretot de la riquesa estilística del catàleg de BCore. El segell barceloní celebra enguany el seu quart de segle al peu del canó. Una celebració que s'allargarà al llarg de tot aquest 2015 i que ahir va donar el seu tret de sortida.

Dulce Pájara de Juventud - "Triumph" (2014)

“Triumph” (2014, BCore). No és gratuït el títol del segon disc de Dulce Pájara de Juventud. Ja fa dos anys que la banda del Baix Llobregat va irrompre amb un debut homònim que exhibia bones intencions i millors maneres. Dos anys durant els quals no ha parat de girar, ja fos compartint cartell amb noms com els de The Pains Of Being Pure at Heart, Vivian Girls o Pony Bravo, o bé en festivals de primera línia com Primavera Sound. Dos intensos anys a la carretera, durant els quals fins i tot ha tingut temps de lliurar l’ep “Faithful Songs” (2014, BCore), i dels quals ha emergit absolutament triomfant. No és gratuït el títol del disc, deia, perquè no només manté les boníssimes intencions d’aquell debut, sinó que fins i tot en millora les maneres. Ampliant la formació a quartet amb la incorporació a la bateria de Víctor García (The Unfinished Sympathy, The New Raemon, Pau Vallvé). Eixamplant l’aspectre èpic, afinant la punteria melòdica i signant nou peces que fonen estructures progressives amb efectives descàrregues de rock elèctric. Concentrant en un mateix plàstic la cortina de decibels del tema titular, la complexitat estructural de “Saying all goodbies on fire”, la solemnitat de “Freak in Tales” i la frescor desvergonyida de “Lapidation”. Quatre mostres d’un disc on la diversitat equival tant a coherència com a amplitud de mires. D’un segon treball que vola a gran alçada i apunta encara més amunt. D’un àlbum que pot emmirallar-se en qualsevol referència forània de coordenades similars i, mai més ben dit, sentir-se triomfador.