Greg Elmore (1946-2026)

Ens ha deixat Greg Elmore, bateria de The Brogues i posteriorment de Quicksilver Messenger Service, dues de les grans bandes sorgides durant la dècada dels 60 de l'àrea de San Francisco. Amb els primers va segellar el 1965 "I Ain't No Miracle Worker", un dels himnes de la nissaga Nuggets. Amb els segons va escriure alguns dels capítols més apassionants de la primera era psicodèlica i del rock de la costa oest dels Estats Units. Totes dues formacions les havia fundat juntament amb el cantant i guitarrista Gary Duncan, que va traspassar el 2019. Com a curiositat, tant Elmore com Duncan eren nascuts el 4 de setembre de 1946.

Gary Duncan (1946-2019)

GARY DUNCAN

(1946-2019)

A Gary Duncan mai li van agradar els hippies. Va viure l'esclat de l'estiu de l'amor a San Francisco i fins i tot hi va arribar a prendre part com a guitarrista dels totèmics Quicksilver Messenger Service, però mai li van agradar els hippies. Potser perquè, mentre aquests es preparaven per celebrar l'adveniment de l'era d'Aquari, ell no tenia cap altre remei que anar-se'n a servir com a franctirador a la Guerra del Vietnam. O potser simplement perquè el seu tarannà no acabava d'encaixar entre tantes flors i tanta coloraina.

"A la comunitat musical m'hi sentia una mica fora de lloc perquè jo anava en moto i tenia armes de foc. La majoria dels meus amics formaven part dels Hells Angels. Els músics mai em van inspirar molta confiança, però sempre vaig saber que em podia fiar dels Hells Angels", declarava ara fa tres anys en una entrevista publicada per la revista Uncut. Abans de militar a Quicksilver Messenger Service, Duncan havia format part dels mai prou reivindicats Brogues -busquin el seu "I Ain't No Miracle Worker" a la nissaga Nuggets-. Ens deixava abans d'ahir a l'edat de 72 anys.

Motocicletes, LSD i armes de foc

Quicksilver Messenger Service (Gary Duncan, primer per l'esquerra).

"(L'escena de San Francisco) era una colla de xavals corrent pel parc, anant al Fillmore i a l'Avalon i col·locant-se. Tothom prenia LSD, n'hi havia moltíssim. Quan vaig començar a venir a San Francisco encara no hi havia hippies, aleshores hi havia beatniks. I per a ells no es tractava de pau i amor, sinó més aviat d'entendre la vida a un nivell intel·lectual. Els hippies no tenien una gran visió intel·lectual de les coses. La majoria eren xavals que marxaven de casa i venien a San Francisco perquè no volien treballar ni anar a la universitat. Volien viure en comunitat, menjar arròs integral i clavar uns quants claus. Però mentre la generació beatnik havia estat en blanc i negre, els hippies van assolir el Technicolor gràcies a l'LSD".

Gary Duncan, exguitarrista de Quicksilver Messenger Service, recorda l'inici de l'era psicodèlica a San Francisco durant la segona meitat dels anys 60. I ho fa en el marc d'una breu però reveladora entrevista amb el periodista David Cavanagh, publicada per Uncut a la seva edició de setembre i on Duncan també parla de la seva experiència com a franctirador a la Guerra del Vietnam i de la seva condició d'outsider en el si de la comunitat musical: "M'hi sentia una mica fora de lloc perquè jo anava en moto i tenia armes de foc. La majoria dels meus amics formaven part dels Hells Angels. Els músics mai em van inspirar molta confiança, però sempre vaig saber que em podia fiar dels Hells Angels". Purple Pyramid acaba d'editar "Live Across America 1967-1977", una sucosa caixa de cinc discos en directe que repassen la trajectòria sencera de Quicksilver Messenger Service.